El bisó i les albergínies

Mentre avançava caminant tranquil·lament cap a Ciutat 2, em vaig creuar amb un carro que ràpidament em va cridar l’atenció. Em vaig veure obligat a interpel·lar el conductor, i interrogar-lo sobre el contingut del carruatge. Després de intercanviar unes quantes paraules, vaig aconseguir les respostes que volia, però la meva curiositat no va fer altre cosa que créixer; era un venedor de termòmetres amb forma d'albergínia.

Primer, vaig pensar que se'n reia de mi, però llavors em vaig fixar amb l’estrafolaria decoració del carro, que sota un ull preparat, revelava uns relleus d’albergínies. Em disposava a conèixer més detalls sobre la seva curiosa ocupació, quan de sobte un bisó va atravessar la lona del carruatge, destrossant la majoria del contingut d’aquest i fugint camp enllà amb la mateixa celeritat que havia aparegut.

Mut, vaig mirar el comerciant, que després d’un prolongat silenci, va esclatar a riure, i sorneguer, es va despedir de mi. Va seguir un tros enllà, sota la meva descol·locada mirada, fins que el carruatge es va aturar. De cop, un tret, seguit per una explosió de sang i la caiguda del cos del comerciant, amb el revólver encara a la má. Mentre intentava processar el que acabava de passar, vaig córrer cap a ell, i quan vaig arribar a l’alçada del carruatge, un bisó va atravessar el forat que hi havia a la lona i em va clavar les banyes al costat, deixant-me estès al terra uns metres més enllà.