Doncs això I

No entenia perquè les seves novel·les no aconseguien l'èxit que evidentment mereixien. Les històries eren potents, tenien un bon argument, personatges atractius, estaven ben escrites, i els temes i els missatges eren transcendents. Tot i tenir aquestes característiques, pocs lectors, i encara menys crítics, havien arribat a copsar el significat d'alguna de les seves obres, i això l'exasperava. Va retornar a la universitat que l'havia format, i amb l'ajuda d'un antic professor seu, que no tenia gaires coses a fer, va començar a investigar que era el que havia portat a l'èxit autors molt menys notables que ell.

Una nit, quan ja portava cinc hores tancat al despatx del professor, va arribar aquest, amb un dossier, d'uns dos dits de gruix: era una llista d'autors que havien mort de tuberculosi. N'hi ha molts, li va dir, tens a Joan Sales, a Papasseit, Josep Maria Ballín en va estar a punt... L'escriptor va sortir corrent, va agafar un taxi i es va dirigir cap a l'hospital més proper. Durant el viatge va treure el seu "smartphone" i va buscar la tuberculosi a Google. Un terç de la població mundial n'estava infectat, tot i que no sempre es desenvolupava. Va entrar a l'hospital, i alegrement es va anar apropant a tothom que estossegava, entregant-els-hi en apartar-se d'ells, un paper amb una dedicatòria del qui s'estava a punt de convertir en un dels literats més importants de tots els temps.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La seva vida s'havia anat enfosquint, cada cop contava amb la companyia de menys persones, les coses li sortien més malament, i era més infeliç. Un nit, quan ja portava molts mesos així, i era incapaç de seguir (no endavant, perquè no creia en el temps lineal), es va estirar al llit, sense haver posat el despertador.