El Barri

El secretari del tècnic del Districte va despertar al seu cap amb una impertinent trucada a les 9:13 A.M., i en menys de 5 minuts el tècnic del Districte ja trucava a la secretaria de la regidora del Districte. La regidora, en quant va esccoltar el tema de la trucada, mig endormiscada encara i badallant, va despenjar l'auricular de nou per tal de parlar amb el secretari de l'alcalde. I a dos quarts menys cinc de deu, degut a la trucada del seu secretari l'alcalde es despertà oficialment.

Va escoltar el tema que tant incomodava a tot el consistori, va demanar un café amb llet, curt de café i amb la llet natural i tot seguit es va possar mans a la feina, el tema era greu i requeria la seva presencia. Així doncs va trucar per telefon i va demanar un estudi tècnic d'urgencia als seus subordinats. Volia un estudi amb moltes estadístiques i diagrames, algunes fotografies per donar color, opinions de sociolegs, antropolegs, psicolegs, pedagogs, politolegs i un meteoroleg que passava per alla; amb més de 1000 fulls, de forma que algu poguès fer la foto de rigor entrant a l'Ajuntament amb tot l'informe en un pen drive, però que tinguès unes conclusions resumibles en quatre o cinc lineas per tal de no fer perdre el seu valuós temps a l'Alcalde, que havia d'inaugurar encara alguna obra inacabada i un parell d'escoles amb barracons provisionals.

El tema era realment preocupant i requeria una intervenció immediata. A un dels districtes de l'extraradi, a un dels indrets amb menys comerç i turisme, a un dels llocs pitjors comunicats de la ciutat... havia nascut un barri.

De res havien servit els blocs de pisos amb grans avingudes de formigó, que diluien la relació de les persones, ni les grans superficies comercials, que havien fet desapareixer el comerç de proximitat. Havia estat inútil la domesticació del centre cívic, que oferia als ciutadans allò que la institució creia que els hi convenia. De res havien servit servit els plans de participació que limitaven la implicació real en el dia a dia, ni esl voluntaris fast food, que en certa mesura dinamitaven l'acció del teixit associatiu.

A la ciutat havia nascut un barri i evidentment allò no agradava a l'alcalde, ja que no era un barri dels que ell i el seu urbanista de confiança acostumaven a dissenyar, fent servir el regle i l'escaire per fer lineas aleatories damunt del mapa de la ciutat. Aleatories o fixant-se unicament en les grans avingudes, cinturos i vies de tren amb que ells mateixos havien esquarterat les comunicacions.

Era un barri que havia nascut desde la base, que s'havia format amb les propies relacions socials dels veins. Com es podia tolerar això? Què seria el proper? Què els veins decidissin sobre les coses importants de la ciutat?

La noticia, filtrada per un alt càrrec de l'Ajuntament, que era company de partit i rival politic de l'Alcalde, va arribar a tots els partits, els socis i els de l'oposició. I ràpidament tots van convocar els seus gavinets de crisi. Era un tema delicat, doncs per una banda temien pel futur de la seva legitimitat, però a la vegada no era gens politicament correcte atacar a l'alcalde per un tema que oficialment tots defensaven, l'existencia d'una xarxa social viva, així que ningu va fer públiques les seves conclusions.

Per la seva banda l'alcalde es va tancar al seu despatx, va obrir l'informe per la plana 999 i va llegir.

"Així doncs podem concloure que la creació del Grup de Teatre de Nord fou la causa de l'increment de les relacions socials entre els veins, que van produir el naixement de complicitats internes i que han portat a les primeres experiencies autoorganitzatives. I tot això ha acabat produint la sensació de pertinença a un barri.

Desde la comissió de seguiment creiem que el tema pot arribar a ser greu per aspectes diversos. Per una banda pel fet que l'autoanomenat barri ha nascut a cavall de dos districtes administratius: Est i Oest, de forma que pot generar un conflicte de competencies entre els dos regidors. Però també, i encara és més greu, pel perill que la situació s'expandeixi per la ciutat, perdent els poders públics el seu control sobre la ciutat.

La comissió de control recomana a l'alcalde seguir les dispossicions següents:

1-Dificultar les activitats de l'anomenat Grup de Teatre de Nord, aplicant les normatives de civisme (soroll, poca adequació de les sales, etc) i normatives de seguretat (tancant el teatre exigint reformes milionaries)

2-Negociar amb les entitats oferint millores i afavorint la creació de tensions internes i disencions entre els membres del grup

3-Oferir la possibilitat de beques a l'entitat demandant, això sí, caldrà que s'incriguin al registre d'entitats. D'aquesta forma amb el temps acabaràn sent dependents dels diners de l'Ajuntament.

4-Oferir alguna sala petita del centre civic mentre no es pugui obrir el seu local (perllongant el periode). D'aquesta manera quedaràn en mans del Districte.

5-Aplicar la burocracia suficient com per aconseguir que els membres de l'entitat cada cop dediquin menys temps al teatre i més a omplir instancies i d'altres papers. Aconseguint d'aquesta manera el desgast de tots i un decliu continu de l'entitat.

6-Si tot va segons el previst en el moment més crític el propi centre cívic podrà oferir un nou curs de teatre a un preu módic, amb bons profesors però totalment dirigit pel tècnic."

L'alcalde es va sentir satisfet de l'informe. Va reunir a tots els tècnics i els va comunicar el camí a seguir. Cinc minuts més tard del final de la reunió un inspector començava a elaborar un informe sobre la situació del teatre de l'entitat mentre un tècnic trucava al president del Grup de Teatre per convocar-lo a una reunió a la seu del Districte, per comentar-li, segons va dir, quatre coses.