EL 9 DE NOVEMBRE (2014)

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Jo, ningú, vull ofendre
No sóc bruix ni adiví
ara del nou de novembre
en xerreran els d'allà i els d'aqui.

El 9 de novembre del segle vint-i-u
n'estic ell més que segur
que a l'any catorze sonat serà
allòl que tal dia passarà.

Dia 9 de novembre està programat
fer una consulta per la Generalitat.
El català que viu al Principat
a votar està convocat,
Jo no sé si la consulta es farà
o pel contrari no es farà.

No sóc bruix ni adivi
però crec que ara aqui
error és negar que hi ha una nació
per causa d'una globalització
i amb l'excusa d'una Constitució
qui certament no diu
però tampoc posa cap empriu.

Hi ha qui ja somnia glòria
amb estel que vola.
I altre que ha sónat l'hora
d''una Catalunya aixefar
aquesta quimera, d'estat. tenir.
Uns i altres hauràn encertat ?
O ells pel contrari,
s'hauràn equivocat ?

Aquest 9 de novembre
jo veig benvolguts germans
un poble que s'ha alçat
portant una papereta en ses mans
A votar està,ell, disposat
per conservar la seva identitat
i lluitar per la seva llibertat.

Aquest 9 de novembre
veig també qui no ho vol entendre;
més caparut que una somera
vol l'agulla del rellotge tornar enrera.

Veig qui barreja unitat
amb uniformitat,
i menysprea qualsevol varietat.
Diu a Espanya voler defensar
i enlloc de dues nacions agermanar
fa mèrits per elles separar.

Veig qui no li agrada del català
tant l'olor com el rallar.
Sentencía que, Balears i el País Valèncià.
no s'hi xerra en català;
perquè, a Xativa ,és hui
el que, a Tortosa, és avui.
O bé hi ha qui diu moix al gat.
A Mallorca el gos és un ca.
Vi, potser hagi jo tastat
però crec tenir el cap clar.

Veig qui llengues vol foratgitar.
Un, la catalana.
Altre, la castellana.
Cap dels dos té raó
Fan mal a la seva nació.

Veig, un esbart de fills de mare
que la guerra té declarada ara
a qui no vol, com ell, la dependència
d'un poble afamagat d' indepenèéncia
Dels seus llavis," jilipollas", en tot moment
és la paraula que surt més frequent,
adreçada com unic i seriós argument .

Jo sento gran indignació
amb forta tristor.
puix que a catalans com a castellans
a un divorci violent. ens conduirà
Ara malgrat això no crec, Espanya, es xapi
ni l'ideia d'una certa Catalunya mori.

A vosaltres, tots,
us quedi molt clar.
Que no sóc republicà.
Tampoc sóc esquerrà.
Parlo i escric català.
També francès i castellà.
A França sóc nascut
i, nen ,allà he viscut.
Sento la roqueta dels meus avis.
Duc la llar molt endins
Estimo la terra dels meus padrins.
Sóc i em declaro insular.
Per això faig avís
que vull nació.
Vull la meva nació
Respecto, del vesi, sa nació.
Vull també religió.
Vull tradició.
No vull globalització.
Per això demano.
Demano i desitjo:
Pau. Pietat. Perdó.
Un crit de la Pàtria eterna
d'ahir,d'avui, de demà. Ferma!
I vosaltres parleu la llengua que parleu.
Del que sou, mai renagueu.
i siau el que vulgueu.
Ni Madrid, ni Brussel.les són qui
per vosaltres, el demà. decidir.
No hi ha marxa enrera!

Tampoc es tracta de tancar frontera.
Dels pares heu heretat la terra.
Vostra i dels fills és aquesta mateixa terra.

El 9 de novembre, la consulta es farà ?
Dia 9 de novembre, la consulta no es farà ?
No ho sé. Déu ho dirà.
El que sí és segur que se'n parlarà.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
juliol 2014

Comentaris

  • Ara hi tornem ser[Ofensiu]

    Estam al 2015 ja i ahir era l'11 de setembre i a Barcelona la gent tornà sortir al carrer amb senyeres i estalades per expressar el que pensen i volen. Aquesta mateixa gent - la que ha complit ja devuit anys i ja és major - el proper dia 27 d'aquest mateix setembre ha d'anar a votar. Si volen que l'exit i els resultats siguin iguals o més bons que ahir han d'acudir nombrosos a depositar llur papereta dintre l'urna del seu col-legi electoral. Potser els qui comanden l' "Estat" actualmente no ho entenguin i fins i tot hi posin entrebancs però amb un bon resultat majoritari i massiu els donarà el dret llegitim a proclamar que són un poble, un país ,un estat lliure i sobirà

  • Seny i rauxa dia 9 de novembre[Ofensiu]

    El dissabte 27 de setembre (2014) Artur Mas Gavarrò, 129ª president de la Generalitat de Catalunya, signà el decret 129/2014 pel qual es convoca pel dia 9 de novembre d'aquest mateix any (2014) una consulta no refrendaria aprovada pel Parlament de Catalunya dia 19 d'aquest mes y any (Setembre 2014).
    A tenor d'aquesta consulta es pregunta als catalans i a les catalanes - o sigui als homes i dones majors de 18 anys que han nascut dintre el territori de les provincies "espanyoles" de Barcelona,Girona.Lleida i Tarragona aixi com a tots aquells i aquelles igualment majors de 18 anys de nacionalitat espanyola, ciutadans de estats pertanyents a la comunitat europea i demés amb més de tres anys de residència que viuen en aquest mateix territori - si volen que Catalunya sigui un estat. I en cas afirmatiu si volen que aquest estat català sigui independent.
    No crec faci falta haver estudiat a Salamanca o a cap universitat per entendre que es demana una simple opinió i no es tracta de cap referendum decisiu ja per Catalunya com equivocadament es pensava fins ara i molts dintre i fora de les fronteres de l'Estat espanyol segueixen pensant.
    Per la Generalitat de Catalunya aquesta consulta es legal i s'ajusta tant a la legalitat estutaria catalana com a la constitucional espanyola vigents. Opin igual. Ho he dit per activa i per passiva. No sóc antiespanyol però no hem de confondre Espanya amb Madrid i la llengua de Castella.
    Pel govern central del Regne d'Espanya el decret 129/2014 de la Generalitat de Catalunya és il.legal i va en contra la Constitució en vigor de l'any 1978. Aquest mateix dia 27 de setembre ( 2014 ) la porta veu del govern espanyol ja ha anunciat la impugnació davant el Tribunal Constitucional de l'Estat aixi com la seva suspensió. Opin i tothom és lliure d'opinar que el govern de Madrid i que això no són maneres de defensar la unitat i la pluralitat linguistica i cultural dels pobles d'Espanya.
    Pel que fa als dirigents d'organismes de la comunitat europea aquests es limiten a dir que es tracta d'un afer o asunto intern espanyol.
    Cert és que ningu pot saltar-se la legalitat, però escoltant les paraules , tant de la Soraya Saenx de Santamaria vice presidenta del govern central,porta veu del mateix i militant del Partit Popular, com de l'Antonio Hernando del PSOE; opin que aquesta senyora i aquest senyor conviden als catalans i a les catalanes pur i simplement a desobeïr els seus consells o millor dit ordres.
    No sé que passarà el 9 de novembre ( 2014) Probablement la consulta no es pugui fer.Ara ningu impedirà, als catalans i a les catalanes, de pensar que s'havia d'haver celebrat i que Catalunya pot tenir dret a ésser un estat independent.
    Davant l'eventualitat i la probalitat del NO de Madrid m'estic recordant i assumesc particularment les paraules del President Lluis Companys Jover l'octubre de 1934:
    CATALANS! DEMPEUS ALCEU-VOS! TORANAREM A SOFRIR. TORNAREM A LLUITAR. TORNAREM A VENCER!

  • Aleix de Ferrater | 04-08-2014 | Valoració: 10

    Una poesia amb seny tot parlant d'un tema tan passional. I és que tens raó. Passi el que passi el nou de novembre els catalans hem de ser catalans i estimar la nostra cultura, la base del sentiment d'un poble. Senzillament, estimar-nos. Senzillament, no mensprear-nos. Jo crec que tard o d'hora serem independents perquè volem ser catalans, amants de la nostra cultura i llengua tan variada i tan rica. El meu primer llibre me'l van publicar a Palma, en companyia d'un valencià. Va ser fabulós! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

199409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.