Efatà !

Efatà !

Jesús torna del territori de Tir pel camí de Sidó , així comença l'evangeli de Mc 7,31-37, fa quasi 2.000 anys, el territori pel que es desplegaran milers i milers de soldats de les Nacions Unides, no presentava - segons recull el text - cap mena de perill.

Jesús havia curat Mc 7,24 - 30 , la filla d'una dona sirofenícia , i ens diu l'evangelista que com argument al Mestre perquè guarís la seva filla, malgrat ésser ella pagana i no pertànyer conseqüentment a la "Casa d'Israel" , li digué : "Senyor, també els gossets, sota la taula , mengen les engrunes que els fills deixen caure" , la resposta és grata a Jesús que li diu a la dona que demana " Vés que el dimoni ja ha sortit de la teva filla ". Està clar - almenys per a mi - que Jesús havia escollit el poble de Israel, perquè fos aquest el que col·lectivament dones compte al món de la bona nova, que fossin els jueus els actors de la conversió de la humanitat tota, i que en refusar-ho aquests de manera reiterada, decideixi Mc 16,15 dir als seus deixebles, " aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat, .... " , ja diu la saviesa popular, que l'home proposa i Déu disposa, i està clar que enfront de l'oposició forassenyada dels escollits per a rebre i difondre el missatge, només cabia la opció d'escollir una " Casa Nova " la església que sobre el fonament de Pere va instituir, i encomanar-li la tasca de difondre per tot el món el missatge evangèlic.

La guarició d'un sord-mut ja en terres de Galilea, en la que justament s'empra el mot que dona títol a columna, és clarament una admonició a tots, Efatà ! , obre't! , el text evangèlic descriu, "que se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament" , com n'és avui de necessari que des de l'església s'adreci el crit a la societat, Efatà !, potser mai com avui, el silenci i la sordesa voluntària, s'havien acabat convertint en còmplices dels pitjors instints de la nostra espècie !

Desprès de vint segles, potser és arribada l'hora, en que lluny de lluitar uns i altres, el miracle del sord-mut es torni a produir en els territoris de l'Orient mitjà.

Que el bon Déu escolti aquesta pregaria, i novament s'emporti lluny de la gent, als sord-muts que avui ens manen, els fiqui els dits a la orella, torni a escopir , i els toqui la llengua amb la saliva, abans de dir-los novament , Efatà !

Amén !

© Antonio Mora Vergés