D'un salt

Un relat de: Bitxa

He començat la casa per la teulada
perquè si, perquè tinc pressa,
perquè no vull perdre el temps
amb tediosos arquitectes
ni construint grisos fonaments.
Passem hores, dies i mesos,
estudiant els plànols,
estudiant el terreny,
i quan arribem a la teulada
a voltes ja som vells.

Em salto els preliminars
i pujo
d'un salt a la teulada,
que penja d'un fil,
que balla,
que és fràgil,
que trontolla,
però m'agrada.


Comentaris

  • Optimisme![Ofensiu]
    F. Arnau | 03-01-2010

    El teu poema regalima optimisme pels quatre cantons. Quelcom que ens cal per deixar de costat tots els mals de l'any que hem deixat enrere. Esperem que aquest siga el de la recuperació i l'optimisme és una bona eina...
    Una forta abraçada!
    I...

    FELIÇ ANY MMX!!!


    FRANCESC

  • indefinida | 02-01-2010 | Valoració: 10

    Començar la casa per la teulada i donar la volta a les coses de vegades és el millor que es pot fer.


    Salut!

  • Jo també salto !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-01-2010 | Valoració: 10

    Sensacional ! Josep.... i saps que dic.... SENSACIONAL !!!

  • positivisme[Ofensiu]
    Fada del bosc | 31-12-2009

    Com sempre és un plaer llegir el que escrius. En aquest cas irradies positivisme, llegint aquest poema donen ganes de llançar-nos a realitzar els projectes que tenim aparcats...
    cal aprofitar el moment, el temps passa ràpid i demà serar massa tard!!!!