Dues, en una mirada cursi

Una llàgrima fosca. Una fotografia en blanc i negre, la mirada perduda. L'eclèctica pura, vibra en el teu alè. En què collons deus estar pensant?! Ho sento. Em desfàs de tantes maneres... Una fantasia: el teu coll, la teva veu a cau d'orella. La meva orella? Me la tallo. Si fes falta i ho hagués de fer per tu. A mesura que vaig escrivint em vaig tornant cursi. No. Quan he començat a escriure ja era un cursi. La barreja de dues dones. Ets tu.

Tu que quan en parles no estàs passant de mi. Per què et genero dubtes? Jo et voldria conèixer; per què no fem aquest pas? Caminem. Que va bé i aquests pantalons et queden molt bé. Ja te'ls havia vist. I mira que ens veiem poc... Que, per cert, ens podríem veure més. La teva mirada és abstracta, quan et faig aquesta proposició a partir d'altres discursos. A mi em reconfortaria. A tu et fa dubtar. T'ho veig als ulls. Ets com la droga.

Algun fenomen casual em va portar a coincidir amb les dues parts que et conformen. No ets sincera, ni piedosa, quan dubtes. I jo, que no dormo, t'ho perdono. De fet, tant li fa perquè vam coincidir. La pregunta és què farem ara. I la resposta un silenci. Ningú sap què farà demà. Tota predicció hauria de passar el filtre del "si Déu vol" per evitar que l'endemà ens deixem de conèixer. Tot d'un plegat. Com la vida i la mort, però sense sexe: vot de castedat. Ecs. Esperant en va? I don't wanna (...) for your love.

La teva olor, em salvaria de molts dels teus encanteris. Ara escolto Radio Paradise. Per Internet. Posen una cançó de Mano Negra. Un dia vaig quedar amb el dit negre de provar de parlar amb tu per Internet. Se l'han currat la cançó. Realment això sona a Paradís. Paradís l'he escrit amb majúscula i el corrector me l'accepta. Deu ser per alguna cosa, que volgués parlar amb tu, encara que renunciant al so de la teva veu, per poder-me lliurar d'alguns encanteris. I concretar per quan reservo els bitllets al Paradís.

A vegades parlo amb tu llargues estones per Internet. Aquesta és una de les contradiccions: ets una, feta de dos, feta de diferències. No sé perquè t'he volgut crear. Potser perquè em generes una pluja d'idees torrencial, profunda i em sembla que sana. Aquesta, però, no arribarà mai a apaivagar les ganes que tinc d'acariciar-te el braç suaument, amb el palmell dels dits, per sota els llençols. Després només caldria fer l'equipatge. Els bitllets ja els donaríem per reservats i el demà seria un interrogant deliciós.