Dos cops

El dilema al cap, altre cop,
mar endins, ullals de llop,
tirar les cartes, o cremar-les,
que el joc ja el conec
un cop he guanyat, un cop he perdut.

La caixa de Pandora, per obrir,
el viatge d'Ulisses, per acabar,
la promesa d'Atenea, per complir...

Princesa nòrdica, recaic,
si et veig un altre cop, hauràs vençut,
em vas dir adéu, em dius benvingut,
la última carta del joc, la tens tu,
o la jugues, o l'amagues.

És breu l'instant, per pensar en un destí,
És breu la nit, per desfer tot el passat,
És breu un petó, per aprendre a jugar...

La música, la poso jo, ja saps que no fallo
que la cançó adient no se m'escapa,
i em dius, que encara la guardes,
la polsera d'estels de plata
que un hivern et vaig regalar.

Teva... la polsera d'estels de plata,
teva... la finestra del cel de Vallclara,
teva... l'escletxa del març que mata.

Dos cops guanyaré?
Dos cops perdré?
Tres anys després,
ara soc jo qui arriscaré
millor que mai, el cor i el seny.