Dormits

Dormits,
sense somnis,
sense Sols al matí,
ni llunes a les nits.
En silenci,
mirant a terra,
sense pensar,
movent-se a automàticament
com obrers de Metròpolis
de camí a un escorxador de temps.
Hipnotitzats i enganyats,
com jo pels teus ulls,
caient a la inèrcia,
a la roda de la rutina,
coordinats entre si mecànicament, sense pensar.
Engreixats,
desconnectats
i alienats.
Movent-se impulsivament,
venuts sense alternativa,
esclavitzats amb cadenes de possessions
i amb un discurs derrotista
o aturats
o socialment i feliçment alcoholitzats,
enganxats al sucre,
al café,
al té,
a la cocacola
o a la cocaïna,
creient en la llibertat que els proporciona
i sense veure que els crema,
per fer-los més productius,
insomnes,
estúpids i egoistes,
individualistes
i ploramiques.
Treballadors d‘avui.