dominada per ser una bleda compassiva

Un relat de: nurieta93

Era un dia càlid jo era passant el dia a la meva casa de muntanya quan va sonar el telefón

- Si digui?
- Hola tieta- era el fill del meu germà menor
- Hola Antó que passas que necessites res?
- Es que estic aqui a casa solet i he pensat que potser em podries venir a fer companyia.
- Es clar que si ara mateix surto cap alla
- Molt bé doncs fins ara tieta
- No tardaré

L' Antó era un noiet jove d' uns 14 anys. Jo vaig agafar el cotxe i amb un instant m' hi vaig plantar, en arribar l' Antó m' estaba esperant al jardi.

- Hola - em va saludar
- Hola carinyo que fas?
- Res aquí esperante, anem a dins

ens vam endinsar en la casa i l' Antó em digue que m' assentara que em poses comoda que anava a buscar uns refrescs i tornava, en tornar empunyava un refresc de cola per cadascú.

- Veuras tieta es que... jo et volia demanar un favor.
- Digues
- Veuras em fa una mica de vergonya demanarte aixo pero... tu em podries ensenyar els teus pits?
- Que??
- Es que veuras tinc 14 anys i en la meva vida no he vist mai els pits de cap noia i a l' escola se m' en riuen.
- Bueno vale pero nomes els pits i au ee?
- Es clar no et demano res mes.

em vaig posar davant d' ell i poc a poc vaig intentar de treurem la camisa estava nerviosa tot i aixi el fet d' ensenyarli coses a un nen molt menor que jo em feia posar calenta.

- Tieta si et fa vergonya el millor que pots fer es posarte d' esquena a mi i treuret la camisa i els sostenidors llavors poc a poc amb els ulls tancats vas donant la volta i au

Sense pronunciar ni una paraula li vaig fer cas i em vaig gira quan estava completament de cara a ell vaig sentir un soroll vaig pensar que era un cotxe em vaig vestir rapidament i men vaig anar d' aquella casa.

Al cap d' uns dies el telefon tornà a sonar, er l' Antó un altre cop em digue que anés alla, a la seva casa de montanya que era urgent. En uns instants m' hi vaig presentar.

- Que passa Antó?
- Es que t' he d' ensenyar unes fotos.
- A doncs passem a dins?
- Sí

En entrar a la casa l' antó em va dir que m' assegues i s' esborra del meu camp visible, s' endinsa en una habitació d' on tragué un sobre de fotografies.

- Mira.- em va dir mentre em mostrava unes fotos on sortia jo ensenyant els pits . Al darrere es veien perfectament els mobles d aquella casa.
- Donameles.
- D' això res tieta. Si vols que te les torni i que no les enssenyi al teu marit t' hauras de despullar sencera davant meu.
Vaig acceptar forçadament.
Aquell dia m' havia posat tanga, no us imagineu la vergonya que em feia que el meu nebot creies que jo era una puta d' aquestes que sempre van amb tanga . Però bé, em vaig tragar la vergonya i vaig començar a despullarme. Quan ja m' havia quedat en tanga em vaig quedar quieta mirant l' Antó fixament.
-Que fas?
- Ja em puc vestir?
- No si no vols que enssenyi les fotos
- No no ho vull
- Molt be doncs treute aquest tanga sisplau

Ho vaig fer poc a poc amb vergonya dua tot el cony ben depiladet.
- Mmmmmmmmmm ja veig que et cuides el conillet ee?- em va dir repugnant l' Antó.

Jo to hi estar passant vergonya notava que cada cop em posava mes calenta i el meu cony humedeixia.
L' Antó seia a la punta d' un unic sofa de dues places.

- Vine gitat aqui al meu costat.
- No cabré
- Sí que cabras si poses una cama per aqui i una altra per aqui.
L' Antó volia veurem oberta de cames, ben oberta i a seva plena disposicio ho vaig fer sense murmurar, al fi i al cap jo estava disfrutant.
L' Antó es despullà i jo li vaig veure una polla ben empinada tot i que no molt desarrollada.
I mentre amb una ma m adinsava un dit en el meu conillet es menejava la polla.
Tots dos vam tenir un orgasme al mateix temps, jo em vestí i marxà.
Des d' aquell dia ja no n' he sabut res mes del meu nebot.



Comentaris

  • Un escrit ben recargolat![Ofensiu]
    Arbequina | 31-08-2006

    Però, dins del que cap, i malgrat alguna falta tramposa, està ben estructurat i res li falta.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: