Dolarització o dolorització?

Contra tota lògica - el que ens porta a pensar que darrera hi ha motivacions polítiques - el dolar americà no detura la seva apreciació enfront de la moneda europea, i al mateix temps pateix una depreciació sense precedents en relació a les monedes dels paisos emergents, la Xina i el Japò.

M'arribaven noticies que confirmen del tot les meves sospites; s'està treballant en la línia d'una moneda única, que compartirien - almenys - els EE.UU i Europa. Això dona versemblança al moviment alcista del dolar, malgrat el context de corrupció, - d'alta corrupció-, i de clara recessió en que està immersa l'economia americana.

Els europeus tenen un mal record de la unificació de l'Euro, que en general a comportat l'empobriment de les classes treballadores, i fins la classe mitjà i mitjà alta. Els polítics professionals ho tindrien difícil per a vendre l'EuroDolar, com un benefici.

Una de les vies possibles per assolir una moneda única, és l'establiment d'un canvi inamovible entre ambdós divises; Europa mantindrà el seu Euro , i americà el seu Dolar; això si únicament a efectes "formals", i per evitar que les opinions públiques d'un i altre costat de l'atlàntic s'esverin innecessàriament.

Hores d'ara les evidències que vindrien a confirmar aquesta - fins ara - hipòtesi son aclaparadores :

A) S'estima inadequat que participin a la cimera, paisos que com Espanya, no tenen - malgrat la seva errònia percepció - cap rellevància en l'escena internacional.

B) La reunió està convocada en i per els EE.UU , que son curiosament , els autors convictes del desordre econòmic mundial.

En tot cas amic lectors, la resposta a la qüestió; dolarització o dolorització ? La podrem veure ben aviat a les nostres pantalles - de televisió -

Com diuen els "benemèrits" , esperar i ve.

(c) Antonio Mora Vergés