DKV

Roden les rodes una vegada i una altre
al record.
Roden només d'anada,
mai de tornada,
de lluny,
de camps d'oliveres,
de terres de molins,
de pobles on els homes
somiaven les terres que sols treballaven.
Roden, roden una i mil vegades,
a una furgoneta plena fins a reventar
de mans per a l'industria,
de treballadors, de somnis,
de nens que han deixat enrera els jocs
i els somnis.
Joves descobridors
a platges d'asfalt i formigó,
a ruscos d'humans,
a cementiris de vius,
a ciutats de concentració.
Ulls que veuen per primer cop un blau
que no és del cel,
sinó d'un mar que començava a agonitzar.
Carrers que escalen les muntanyes.
Blocs de pisos que cauen del cel
i treball i treball,
tot això cap dins d'una DKV.