Diva

Diva

Samarreta de Gaultier, jeans Gabanna, deportives Nike… i prou de propaganda, que no cobre un cèntim. Aquesta nit triomfe. Estic com Madonna: diviníssima de la muerte . A més a més les hores de tortura en el gimnàs s'han d'amortitzar. Tan me'n fa que en criden "musculoca" Que parlen malament de mi, però que en parlen. I "a qui li pique que se la casque". Almenys no estic com eixes sílfides sifilítiques, que jo tia, fan pena. I que no em vinguen amb romanços que allò que importa no és el físic, ni l'aparença. Que la bellesa està a dintre…del paquet voldran dir. No em foten ara amb aquestes. Tant tens, tant vals. Xica frena, i anem a pams. Passem revista a les teues amigues. És veritat, que els tinc un poc oblidades. A veure, "pito pito gorgorito" (jo sempre pensant en els pitos) Per quina comencem?

T'ha tocat. La Carla és bona xica, un bon partit i damunt mariculta, encara que això, darling, no cotitza. Sap de tot, però és clar no és qüestió d'una conferència al bell mig del pàrking, com que no veritat? I a més si vas ratlladíssima. I de cara és bonica, no



cregues. Malgrat tot la Carla es queixa que no es menja un donut. Però és el que jo li dic. "Qui no plora no la mama" De què t'aprofiten dos carreres i llegir tant? La lletra menuda perjudica seriosament la vista. Haurien de posar-lo en tots els llibres, igual que fan amb els paquets de tabac. I si no mira com has acabat amb eixes horroroses ulleres que et fan deu anys més major. Has de mentalitzar-te que els tios no follen amb eixe cap, sinó amb el de baix. A més el look erudito-intel·lectual, ja no s'estila per a res. A pesar de tot la xica arribarà molt alt, i no precisament del pòdium (perdoneu-me, estic d'un àcid pujat) té taules i ha publicat alguns llibres, encara que hui no és cap mèrit, perquè jo mateixa podria escriure un sobre "Com ser la petarda perfecta i no morir en l'intent" T'imagines? Tot un supervendes.

Però tornem-hi. Cari, t'estime molt, però has de canviar d'imatge. Renova una mica el teu armari, que des que n'isqueres està infestat d'arnes. Ja saps que "Reciclar-se o morir, this is the question" Fes cas d'una bona amiga i deixa't assessorar. Una vesprada d'eixes que estigues depre, ens anem de compres a tirar de la tarja. Tu pots, que ets "furcionària" A tu et pega més alguna cosa més juvenil, més esportiva i no tan clàssica, que en eixes camises avorriries a les pedres. I no em sigues d'eixos de la mà en un puny (si es que no et va el fist), que ja ens coneixem. Arramba amb uns quants, que si després et canses o no t'agraden, per a això estan les amigues. Ah! i no te poses el mateix modelet dos nits seguides. A banda de poc higiènic denota poca classe. Si mai no repeteixes xicot, per què vas amb el mateix drapet? Que quede clar.





Després unes quantes sessions de rajos uva bastaran per esborrar aquesta pal·lidesa de paper bíblia que ha invaït el teu careto. Fora eixes ulleres tan lletges i ridícules. Posa't llentilles, tot i que no distingeixes un pijo (creu-me, de vegades ho agrairàs) Perquè "Ulls que no hi veuen, polló que et menges" I per suposat no hi vages privant per aquí de l'última pel·li coreana que has vista o pitjor d'allò que escrius. No és
cool, ni a ningú li interessa. Com cantava l'Alaska ¿A quién le importa? Com més burra millor. I sinó fixa't la mar de bé que li va a la Victòria. Calladeta val un primor. Limita't només a somriure com una bleda, com si anunciares un dentifrici. I si se t'acosta un maromo, traus un tema trivial, per exemple, un concurs cutre d'eixos de la tele o alguna estupidesa fàcil que puga assimilar un cervell amb la meitat de les neurones alcoholitzades. No exigisques massa. A més, tu el que necessites és un xulazo que et deixe mirant a Pamplona. Visca els Sanfermins! Per a fina i exquisita, ja estàs tu, darling.

Insistisc. No poses el llistó molt alt. No sigues tan diva. Abans tanteja el terreny. Observa la competència. Mesura les teues possiblilitats. Però sobretot ten molt present una cosa. En el mercat de la carn el temps corre ràpid i no precisament a favor nostre. "Més val pardal en mà que cent volant" Si no pilles caxo hauràs d'esperar-te a les rebaixes d'última hora, el rebuig, que ja ningú en vol, la carn que es malvén perquè està vella o podrida. I aleshores hauràs de fer el cor fort, o en el millor dels casos els ulls grossos. Sé que et semblaré cruel, així i tot, més despiadada és la selecció natural de




l'espècie. Sols els guapos i els rics mullen el melindro. És injust, però jo no he fet les regles del joc. Només les segueix i me n'aprofite. Folla amb tots els que vulgues i els que se deixen, però fes-ho com cal, ja m'entés. I un últim consell, digne de la mismíssima marquesa de Mertail. Que la teu mà dreta no sàpiga què fa l'esquerra. Així de senzill. Ni amb les amigues.

Per cert, ara que parlen de les amigues continuem, que sinó no acabarem mai. Aquesta rossa de pot és la Victòria, encara que no faça honor al seu nom. Però no li ho digues, ja en té prou la pobre. Com és sonàmbula es passa les nits de peregrinació cap a la nevera i entre gelats, xocolata i pastissos… així està, com una morsa marina. Un dia la confondran pel carrer i la tancaran al zoo. Com no es faça una liposucció de cervell.

La Viki per a les íntimes, també està més blanca que la llet, però no de cultura. És molt bona col·lega i tot, però és una caxoburra. Estic segura que en la seua puta vida ha xafat una llibreria o una biblioteca Què regalen aquí nena? La blancor gòtica és fruit dels quarts foscos. Sempre ha sigut una addicta a l'obscuritat i als forats negres. I no és que la xiqueta estudiara per a ser astronauta, ni de bon tros! No sé si serà fotofòbica o com es diga. Cadascú té les seues manies i dèries: uns el bingo, uns altres l'alcohol i altres com la Viky, les saunes. Al pas que hi va l'alçaran un monument honorífic al millor client. Si la truques i no t'agafa el telèfon, no cal ser Rapel per endivinar on és la molt pendeja. Des que va llegir (sí, querida, no és una errata meua) en alguna revista



que els vapors aprimen i et fan més jove, allà la tens fent guàrdia vint-i-quatre hores, com una fàrmàcia. No exagere un dia d'aquestos la trauran amb les cames per davant més arrugada que una pansa i més eixuta que la moixama.

I és que la pobre, sempre va supereixida i com és tan solidària amb les classes oprimides, tant li fa com que tant se val un iaio, una marrana o una buscona. "A bona fam, no hi ha mal cul" Cal reconéixer que ella és ambidiestra (no com moltes passives) Jo l'anomene un quatre per quatre, un tot-terreny. Inclús jo crec que a falta de carn, tastaria el peix. Buah, quina angúnia!

La Viky és així d'autèntica. No es talla un pèl. Així i tot, una a certes edats, com la nostra, ha de cuidar les apariències i la poca reputació (dos voltes puta) que encara ens quede. Que després la gent que és molt roïna, xarra, xafardeja ( amén d' altres plaers de la llengua) i et penja el sambenit de pelandrusca i ja no hi ha déu que te'l lleve "Més val ser puta sense paréixer-ho, que no aparentar-ho i ser-ho" Totes ja ens coneixem de cor el teu màster en masturbació i el teu llarg currículum de novios oligofrènics amb tendències paranoiques que arrossegues. O no te'n recordes del butaner casat, la mariloca encocada de la disco de l'estiu passat o la lederona que et deixà el pandero com la tomaca? Això és el que a tu et posa, marrana, que et foten canya de Picanya. Deixa't de yogurins barbamecs i de babygais. Busca't un home com cal. No em preguntes on són. Com els indis són una espècie protegida en vies d'extinció que sols viu en reserves. Perquè mira que els tios ara s'estan amariconant, querida, amb això de




ser metrosexuals… Abans era tot més fàcil. Les maris engegàvem el radar i poques voltes ens enganyaven. Ara no et pots refiar. Entre que es depilen, les cremes, els anells, els modelets i una ploma que ni la gallina Caponata…. I després amb la novia i d'allò més acaramelats. Una no sap ja com detectar-los. Em tornen boja. A aquest pas em faré bollera. "A falta de rotllos, bo és un bollo"

Però tornem a la nostra entranyable amiga, que se me'n va l'olla (i amb eixos bombonets també la polla) De tot ara ve el millor. A què no endevines el somni de la Victòria? Doncs, vol trobar un papixulo que es penge d'ella, li compre un àtic (no un pis qualsevol), l'estime de debò i la retire de la nit. Perquè la nit és molt, molt dolenta. Mira que ens ha eixit bajoca. La xiqueta no demana res, la molt cabrona. Un tipus Armani o Cluni, atractiu i amb un mínim de sis zeros a la dreta en el compte (per a zeros a l'esquerra ja està ella) So mema, vine ací que et fotré dos hòsties que segur que t'agraden. Però a veure tu creus que un papi d'aquestos que sempre van envoltat de xulazos i de glamour va a carregar amb una vaca-mula com tu? Cap ànima caritativa (i menys idiota) et va retirar de circulació, mala puta. Acabaràs com totes en el desballestament. On s'ha vist això? Qui va voler una pelleringa així? La Viki no ha superat el complex Ventafocs. És molt fantasiosa i una mica fantasma. Es pensa que encara és una princesa bufona, i que a força de besar anques de gripau en llocs foscos, una nit descubrirà el seu estimat príncep blau… Ho sé un fistro, però és la meua amiga.





Continuem amb la ronda de presentacions. Que el temps corre. Esta nit tenim l'honor de presentar a vostés una de les amigues de tota la vida, vinguda de les terres del nord. Per favor, un fort aplaudiment per a la Ramona. Perquè per veure-la cal demanar audiència, com si fos la Papa Botija. Li encisa fer-se de pregar i es deixa veure poc. Encara que aquestes voltes, no passa desapercebuda. Et trau trenta centímetres d'alçària (i uns altres tants allà baix, que jo l'he catada) i damunt té el seu morbo. Per això no m'agrada eixir de caça amb ella, sempre pilla el millor caxo, i a la fi és humiliant. Una es frustra, perquè a una encara li queda autoestima.
Com és de Castelló de la Planície, en aquestes latituds no està gaire vista, i és clar, triomfa sobre el producte autòcton. Estigueu a l'aguait, estimades marietes, amb les castellonenques quan baixen a reconquerir-nos perquè arrassen tot.

La Ramona sempre ha sigut prou discreta i d'un sol marit. Ella vingué una nit a la villa y corte i besà el sant. Set anyets, com els set enanets. Però últimament està molt perra i ja m'han informat les males llengües ( perquè una encara que estiga exiliada amb les catalanes, conserva els seus espies) que l'han trobada per indrets poc turístics, entre els tarongers i les platges, lluint palmito com una senyorona. I fins i tot algunes ja l'anomenen "la Priscil·la de les dunes" Mira que la gent és envejosa i tafanera. A més a més la Ramona és genial. Des que una volta exposà uns quadres, està que no caga. Com la Conchita Velasco a totes ens diu que vol ser artista. Però no és per a tant. Ves poc a



poc, perquè a kitch sols et guanya l'Almodóvar i això ja té el seu valor. Xica l'artisteo no et pega, a ti el que et posa és el petardeo, querida, no t'enganyes.

Passem ràpids ara a la Mística. Ja entradeta quasi en la pitopausia, però en el fons una xiqueta consentida i malcriada. Molt de rotllo esotèric amb el karma, l'ànima i la reencarnació, però de carn a la graella, nothing. Ella és molt etèrea, tant que de vegades pareix una mica horterosexual, però sols a estones. Amb tot això és una toxicòmana innata. Això val, té un passe. Qui més o qui menys es fa unes ratlletes alguna volta, i si no "qui estiga lliure de pecat, que llance la primera lluentor" Però el que no té perdó és anar emporrada tot el dia, com la Lennon eixa, en pla flower power
dels setanta amb la pila de pastis i pirules que rulen per aquí. Actualitza't, carinyet, l'haixís et posa estupendíssima i et fa riure de ti mateixa (la qual cosa, a més de depriment és patètic) I després et vé la baixada i no hi ha qui et suporte, maca…

Amb tanta història eco-naturista s'ha tornat una ionqui de les herbes: el que li faltava a ella. Sols cal fer una ullada al seu rebost: espirulina per als mixelins, ginseng per a la memòria d'aladroc que té, lecitina per estar en forma i tot l'alfabet de vitamines des de l'A fins a la Zeta. A veure si et deixes de tanta hòstia i no t'apalanques tant davant la caixaboba, mirant una locaza que es baixa els pantalons, o les morcilles empastifades de la Mairena. Freaky, més que freaky! Que sols tens pardals en el cap. Si continues així t'eixiran durícies a la mà i teranyines on jo me sé. A veure si li dónes alegria al teu cos serrano, Macarena, i ens fiquem alguna cosa al body, encara que siga



de plàstic. No et menges tant el tarro i menja't més polles. Que per a palles mentals, ja estàs tu querida. Faltaria plus.

Bé, jo com a bona amfitriona ja he cumplit amb el capítol de les presentacions. Ara que cadascuna es busque la nostra carn de cada dia, com puga i que lligue la millor. Que la nit és encara jove i nosaltres ja no tant. Jo em vaig a donar una volta…

Després de quasi mig any no hi ha res millor com tornar a la llar i comprovar que res ha canviat "Hola / Hola com va? / Molt bé i tu?" Les mateixes petardes de sempre, les reinones de tota la vida, llevat d'algun espontani i d'algunes mariliendres noves (o més normatiu marillèmenes) Ara mateix m'estan posant del color del julivert. Ho sé, ja em piten les orelles. La cort és un niu de víbores. Una ha de calçar aquestes plataformes per cuidar de no xafar alguna.

Olalà a qui tenim per ací. No falla… Quant de temps… sense haver d'aguantar la teua fastigosa presència. Si és la Francesita. "Hola Mua-Mua ¿Cómo estás? Yo bien como la Carmina, divinamente" Vingué amb una beca d'estiu (va començar de molt baix, agenollada com la Levisnky eixa) i ja duu ací deu anys. No tinc res en contra dels gavatxos (de fet m'encanta el francés) però eixe aire versallesc de magnificiència em trau de polleguera. Ja sé que les valencianes som provincianes i molt falleres (i en això ja està dit tot) Però no cal que ens ho refregues amb el teu xovinisme, més que estirada. Si no t'agrada allà als Pirineus tens la porta, mon chery. A veure si et perdem de vista



una temporada, o millor mossega't la llengua; i amb una mica de sort t'enverines i ens fas un favor a tota la Humanitat.

Però que no decaiga la festa. La Carla, la Pepi i una servidora anem al servei a pintar una mica. La Pepi ha pillat farla de la bona i hui hem de celebrar-ho. Però on és la Victòria? Esta xiqueta mai aprén. Li he dit per penèssima volta. Tu ací quieteta, que ara de seguida tornem. No et claves en líos, ni en les foscors, que després no hi crist que et traga. Me té atacadeta dels nervis. Mira que li va la marxa, la mala pècora. Allà ella.

Està potorro el col·lega. Sí, el de la samarreta de rugbi. Coi què quadrat el cabró.! No m'importaria. Sí, maco, estic parlant de tu. Que no es nota? Uf i sembla graciós. No l'havia vist abans. Quina esquena, i quin cul, mare meua! M'ha somrigut. Dissimula, que et cau la bava! I si m'acoste i li dic alguna cosa. Si vol, ja sap. La mateixa distància hi ha. Però, "si la mamona no va a la muntanya… la muntanya anirà a la mamona" D'això nasti de plasti.. Vinga, vine ací i veuràs. Aparta't imbècil que no ets transparent. Que em lleves la panoràmica. Així, molt millor. Vaja i aquesta travestorra, de quin circ s'ha escapat? Que m'espantes el ramat! Serà lagarterona. Ací hi ha cua, querida. Agafa número, com en el mercat i pregunta per l'última. Jo l'he vist primer. És meu. Tindrà barra, la xoxi aquesta. "El que no s'escorre, se la pela" Com li clava mà. Millor no mires. Que t'aprofite. Tu guanyes: pòquer de hacs: Horrible, Horrorosa i Horripilant. De tota manera, no t'ho cregues tant. Els he catat més ciclats. A més ja diuen que "Cos d'atleta, molt de múscul i poca bragueta" Encara que semblava



dotat. Sempre el mateix. "Molt de paquet i poques nous" Zero al cocient i em tire al següent.

La Victòria abducida en les tenebres exercitant el seu do de llengües. La Ramona com sempre ha pillat caxo amb un yogurí que està per a sucar pa o el que siga. La mariculta ha practicat els meus consells i aquesta nit per fi carda amb eixe xulo-roba-bolsos de la pista. I la mística allà la tens levintant amb eixe hipy-marrano que va d'alternatiu. Amb la quantitat de canuts que porten deuen haver sobrepassat ja el nirvana. I jo ací amb aquest body deu més sola que la una. Tanta espectació i tot en orris. A aquest pas l'única cosa que vaig a pillar és un refredat amb l'aire condicionat; i l'únic que se me'n va a escórer és el rímel. Em vaig a quedar per a vestir sants. Folleu a la meua salut, folleu maques, que el món s'acaba.

De tota manera jo tinc més talent, i més classe, i més estil i més glamour que tu i tu i totes juntes. Això es duu a la sang. No com vosaltres, arravaleres, mamarraxes, pedorres, pedòfiles. Jo no sóc segon plat de ningú. Una no s'embolica amb qualsevol. A una encara li queda dignitat i orgull. I en això ningú em guanya. A bones hores em lleve jo la corona i em clave al quart fosc. Això és el que moltes lagartes voldrien, però no les satisfaré (encara que em mora de ganes) "Antes muerta que sencilla" Així rebenten de ràbia.







Tu fes com si no passara res, digníssima amb el cap ben alt "con poderío y tronío" com en setmana santa. Somriu al personal, que no es diga. Vosaltres us ho perdeu. No em féu falta. No us necessite. Em baste jo sola. Jo valc molt més. Ni punt de comparació. Jo no em parle amb la xusma. No torne mai més a aquest mariquitomi de merda. Que us la pique un poll. Que us la menge un peix. Ací us quedeu, jo m'agafe un taxi. Em retire a la meua cambra. Cadascú porta la seua creu a sobre. Jo, la meua corona. Em sap greu, però sóc una diva. "Viva la diva / Viva Victoria / Afrodita / Viva la diva / Viva Victoria / Cleopatra"