distància justa

Un relat de: Capdelin

La llunyania
és un estat d'ànima
que immobilitza els objectes
i els subjectes,
els daura d'una bondat
que mai van tenir.

La llunyania és cruel, cega
i t'omple de melangia groga
mentre volen
mil·lèsimes cúbiques de records
per la tarda.

Si t'apropes massa,
m'excito,
m'espanto,
tremolo, canto,
desafino
i dic bestieses...

però,

si estàs lluny,
pateixo,
m'entristeixo,
tinc insomni

i

... escric poemes.

Comentaris

  • A la llunyania[Ofensiu]
    Leela | 27-09-2005 | Valoració: 10

    ens trobem molt bé,
    restem benevolents
    i somriem quan veiem
    que algú ens observa
    idealitzant-nos.

    La llunyania es torna cruel
    quan algú dolçament
    se'ns apropa
    i ens mostra que som humans.

    La proximitat porta
    passió, tremolor,
    música i poesia,
    bestieses,
    dolor, tristesa i insomni...
    però què és la vida sinó això?

    Meravellós un cop més Capdelín!
    La justa distància...mmmmm.... la distància justa..... difícil de trobar-la, d'aprendre-la i de conservar-la....

    Una forta abraçada

    Leela

  • En molt de sentiment[Ofensiu]
    AINOA | 24-09-2005

    Quant tens el sentiment del enyor, s'escriuen molt bones poesies.
    Es bonic el teu poeme.
    Una abraçada.

  • Distancia precisa..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 24-09-2005 | Valoració: 10

    La distancia precisa, perque els teus poemes tinguin aquest sentiment!
    Gracies pels comentaris!!!
    Ets un às!
    petonets maquissim!
    Mil somriures constipats!
    :P

  • si us plau...[Ofensiu]
    Becari | 24-09-2005 | Valoració: 10

    i no deixis d'escriure MAI....amb llunyani o sense......

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1306091 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )