Diner negre

Diner negre

Amb aquesta denominació es coneix avui el diner no controlat per l'administració pública, no te cap sentit pejoratiu, sinó altrament fins i tot, un sentiment d'enveja, en un país, on tradicionalment l'estat ha desenvolupat tasques malvades, repressives, limitadores i àdhuc inhumanes, i quina perversa actuació estaria darrera el tràfic d'éssers humans, que tants i tants diners mou avui en dia, com no ha deixat de fer-ho en aquesta terra nostra, tant bon punt els àrabs , un cop espoliats del darrer dirham de coure, van ser vençuts, traïts i finalment anihilats i/o desterrats.

La mal dita noblesa , - aleshores i ara - tant bon punt és feia amb les terres dels sarraïns, imposava damunt els pagesos tota mena de mals usos, entre els que sobresortia per la seva extrema crueltat, considerar-los part integrant de la finca [ al nivell d'un pollastre i/o un polli ] i comprar-los i vendre'ls en la millor tradició de l'esclavatge, en el que val a dir-ho hem excel·lit com poques cultures arreu del món. Tantes i tant abusives eres les normes, que en alguna ocasió els pagesos s'aixecaren en armes, per demanar la tornada dels sarraïns. La rebel·lió d'Osona, n'és un exemple, que demostra palesament la certesa de la frase " la felicitat no dura gaire a la casa dels pobres "; en nom de Déu, els pagesos tornaren a la situació d'esclavatge i a patir tota mena d'abusos fins al segle XV.

Els catalans, en relació al tràfic i explotació d'esclaus, negres, blancs i de tot color, sempre hem estat un exemple a seguir !, el noucentisme i el modernisme es faran bàsicament amb diners procedents dels tràfic d'esclaus , i no costa gaire seguir la pista per les poblacions costeres d'aquelles famílies que varen fer la seva fortuna, amb el transport d'africans a les amèriques; potser tots no, però la major part dels nostres "americanos" , foren - amb els ulls d'avui - uns genocides formidables !

La - merescuda - mala fama pel, que fa a la gasiveria dels catalans, te en la remença , una peculiar institució jurídica, que permetia alliberar-se mitjançant el pagament d'un import aleatori [a determinar pel sàtrapa, Senyor ,Baró ,Comte ,Marques ,Duc o Arxiduc, ; l 'església, també exercia aleshores el poder temporal, i així podem afegir a la llista, els Arxiprests, Bisbes, Arquebisbes, Abats i Abadesses, Cardenals i al mateix Papa de Romà, que l'infortuni ens adjudiques ]. "Els catalans de les pedres en fan pans", de les pedres potser no, però de les penes i sofriments dels pagesos segur que si, oi ?

Avui el camp i els camperols pateixen encara alguna variant malèfica de la remença, concretament la desviació de tots els recursos econòmics vers la ciutat de Barcelona i les seves rodalies, i l'espoli sistemàtic dels recursos del país ,a l'únic fi d'apaivagar la inesgotable necessitat que d'antic pateixen els barcelonins, que ja traïren les esperances remenses , armant un exercit que en ocasió de la Segona Guerra dels Remenses, acabaria amb les esperances dels camperols en la derrota de Llerona 24 de març de 1.485 [ pensem que aquesta data ignominiosa s'hauria d'incloure dins del calendari festiu de Barcelona, que us sembla ? ]

S'acaben els pagesos, i amb ells la possibilitat de seguir aconseguint recursos fàcils, a quin col·lectiu li tocarà ara fer el paper de víctima ?. Sou pregats d'enviar les vostres travesses a redaccio@moianes.net

© Antonio Mora Vergés