Dimecres

Un relat de: Arnau

Dos quarts d'una del migdia, fa deus minuts que m'he llevat i encara tinc els ulls plens de lleganyes i molt mal de cap. Suposo que ahir va ser una nit d'aquelles memorables. Despentinat, em dirigeixo cap al lavabo, em miro al mirall i veig un altre cop aquella persona acabada que em mira demanant-me ajut. Em dutxo, l'aigua freda recorra el meu cos intentant-me despertar, però no reacciono. Simplement tanco els ulls i intento recordar la nit anterior, però només veig ombres i cares de persones que no conec. Després de deu minuts sota l'aigua freda, surto tremolant i amb els llavis liles. M'asseco amb una tovallola molla. Al menjador m'hi trobo una nota escrita amb pintallavis: "Aquesta nit m'ho he passat molt bé, truca'm". Suposo i espero fos d'una noia. La trucaria si sabés qui és, com es diu, o simplement quin numero de telèfon té. Vaig cap a la cuina i obro la nevera, està buida, com sempre. Busco amb la mirada alguna cosa que poder ingerir, entre ampolles buides de vi trobo una porció de pizza de fa dos dies enganxada en un plat brut, em serveix. Obro la finestra perquè es ventili l'habitació, obro la televisió i m'estiro al sofà. Notícies o dibuixos animats, em sembla que prefereixo la segona opció. Els ulls se'm tanquen, necessito dormir més, i al sofà s'hi està tant bé que finalment em torno a adormir.


Les tres. Em desperto a causa dels crits dels veïns. La senyora Maria ja torna a discutir amb el seu fill. D'aquí a una hora he de ser a la feina. Avui tinc una reunió molt important, m'hi jugo l'esperat ascens. M'afaito i em pentino. Agafo els millors pantalons i l'americana més cara que tinc. Camisa blanca i unes gotes de colònia i ja semblo un alt executiu. Agafo l'ipod, les claus i la cartera. Sonen els Rolling Stones, mentre baixo les escales. Pujo i pujo el volum, no vull sentir res més, ni sorolls de cotxes, ni les converses de la gent, ni la dona de la cantonada que demana caritat. Giro els ulls quan passo pel seu costat i faig veure que no hi és. Així és molt més fàcil. Agafo el metro, quatre parades i ja estic a la feina. Pujo al despatx i saludo a la Sara, la meva secretaria. Repasso els papers de la reunió, subratllo les idees més importants. Miro a l'agenda per veure si em descuido alguna cosa... "Vol Laia a les 19:00". M'havia oblidat completament que marxes avui.


A les set agafes l'avió, i ja res tornarà a ser com abans. Fins que no em vas dir que marxaves no m'havia adonat que eres tant important per mi. Crec que ets la causa de tots els meus mals. Seria molt més feliç si no t'hagués conegut mai. Seria més feliç si no sabés que mai et podré tenir. Molt més feliç sense saber que existeixes. Tanco l'agenda, agafo l'ascensor i vaig a la planta vint-i-vuit. Travesso el llarg passadís esquivant directors de secció i els llepaculs que els acompanyen. I al final del passadís la sala de reunions. A través dels vidres puc observar que ja estan tots a dins. Tinc la reunió més important de la meva vida. Però ara no se't puc treure del cap. T'odio. I t'estimo.


Dos quarts de sis, potser encara ets a casa i jo aquí palplantat davant la sala de reunions. Somric i faig un pas enrere. Em giro i faig un altre pas. El petit somriure es converteix en una rialla i començo a córrer. Esquivo un altre cop els directors i els llepaculs, alguns em miren estranyats, altres m'ignoren. No tinc temps d'esperar l'ascensor, baixo per les escales. A la planta quinze m'adono que ha estat un error baixar per les escales però ara ja és massa tard per rectificar. Continuo corrent escales avall. Surto de l'oficina i corro amb totes les meves forces pels carrers de Barcelona. Carrers plens de nens que acaben de sortir de l'escola. Em fan mal els peus però segueixo endavant. Ja estic arribant. Et veig sortir de casa carregada de maletes. I ara que et veig penso que ha estat una mala idea venir fins aquí. Tinc por de fer aquest últim pas. M'arrisco a fracassar o giro i me'n torno cap a la monotonia? Agafo aire, i m'arrisco a fracassar.

Comentaris

  • M'agraden especialment...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 02-05-2009 | Valoració: 10

    els relats amb final obert, i més encara quan el protagonista s'enfronta i assumeix el risc de fracasar. Crec que viure és una mica això, oi? n'hi ha que passen per la vida somiant sempre allò que hauria pogut estar si haguessin tingut el valor per fer-ho, i d'altres que corren els riscos necessaris per assolir allò que voldrien fer. Cadascú tenim el nostre caràcter, però crec que és millor recordar els fracassos que no pas enyorar el que mai es va provar. Un punt de vista totalment personal, és clar. M'agrada el teu relat, sobre tot la facilitat amb la que es llegeix i l'encert en el giravolt final.
    Una abraçada

  • He passejat pels teus escrits[Ofensiu]
    Calderer | 02-05-2009


    I m'han agradat força. Aquest en concret és lleuger, ràpid de llegir (com pretenies) i interesant. Un relat jove, amb tot el de positiu i negatiu que pot contenir aquest adjectiu. M'ha agradat especialment el final obert.

    I enllaçant el final amb el que dius de tu mateix a la biografia ...penso que t'hauries d'aplicar la filosofia del teu text: no s'ha de tenir por de fracasar. I per altra banda amb 24 anys, no pot s millorar? Tens molts anys per llegir, escriure, reescriure, aprendre.
    Jo tinc 50 anys i he descobert unes quantes coses. La primera que només em penedeixo del que no he fet o del que he deixat a mitges. En canvi els intents fracasats no em porten mals records, fins i tot els rememoro amb tendresa. La segona cosa que he après és que tinguis l'edat que tinguis i comencis amb el nivell que comencis sempre es pot millorar. I tercer que per escriure només es necesita el desig de fer-ho i un cert talent (inspiració, imaginació?) que penso que tu tens.
    I prou de filosofies i batalletes, que ja repapiejo. Però la realitat és que si jo he començat a escriure amb 48 anys i vaig millorant de mica en mica no podràs tu fer el mateix?.

    Salutacions

    Lluís

    Crítica: hi ha alguns temps verbals que no acaben de rutllar bé... agafes l'avió i tot canviarà....agafaràs l'avió i tot canviarà.

  • Avui és dijous[Ofensiu]
    nuriagau | 30-04-2009 | Valoració: 10

    Arnau, no m'estranya que li tinguis un "carinyo" especial a aquest relat, crec que se'l mereix.

    Transmets amb mestria el moment caòtic que està vivint el protagonista. El narrador, en primera persona, va relatant-nos els esdeveniments dosificant-nos les informacions, mica en mica. D'aquesta manera aconsegueixes que el lector prossegueixi la lectura del relat per tal d'anar cercant el motiu dels estranys comportament del protagonista.

    Un final obert, literàriament encertat, malgrat encara hi hagi qui prefereixi que els finals dels relats sempre siguin feliços.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • et quedes amb les ganes[Ofensiu]
    marieta | 08-02-2009 | Valoració: 8

    És un relat que està molt bé però al final et quedes amb les ganes.
    Igualment és molt xulo
    segueix així! Que acabará sent un bon escriptor

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Arnau

Arnau

21 Relats

59 Comentaris

26782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer l'any 1985. A aquesta edat hauria de començar a ser una persona responsable i treballadora, però els que em coneixen saben bé que no ho acabo d'aconseguir del tot. Us enganyaria si us digués que no somio en arribar a ser un escriptor recordat al llarg dels anys, però tots sabem que és impossible amb el meu nivell, molt haurien de millorar les coses. Així que em resigno a dir que escric per passar l'estona i perquè em posa de molt bon humor.