Dimecres i Dijous

Dimecres i Dijous


DIMECRES:

M'aixeco a les 6;40h
El dia es presenta intens i atapeït
amb una hora de cotxe m' aproparé al tren, surto de casa a les 7:15h, amb claror , trobo poc trànsit fins les 8:15h en que arribo a l' estació, aparco fàcilment, el tren es buit i surt puntual amb un xiulet encisador .

El temps es fresc i agradable , no veig núvols a l' horitzó, que es net,
el cremallera enfila decidit amunt amb suavitat, la vegetació es cada cop mes exuberant.
La gent que puja es veu amable, distesa i cordial , el viatge es preciós i ple de color , tothom porta a la motxilla un entrepà d' il·lusions ; el viatge transcorre entre les gorges salvatges i el rocam, i aviat el tren s' enfila per un fort desnivell fins el cel, suau i valent va guanyant alçada .

Quan arribo al Llac, un xiulet em recorda el meu destí : prades verdes i un cel blau....fins les estrelles.... : Finestrelles.

Ara camino amb energia , guanyant alçada colors i vida, fins que arribo al meu cel : i enmig d' un prat ple d'isards, dino.
Centenars d' ulls hem mirant atents i vius .
He arribat ! estic sol en un paradís immens a tocar les estrelles ...

Ara tanco els ulls, i hem guardo aquest record, doncs demà serà un tresor.


DIJOUS :


M'aixeco a les 6;40h
El dia es presenta intens i atapeït
amb una hora de cotxe m' aproparé al tren, surto de casa a les 7:05h, amb claror, hi ha molt de trànsit i trobo les primeres cues a les 7:20h, aparco lluny i amb dificultats , el tren es ple, surt amb retard i grinyolant, vaig dret, el temps es xafogós i ja estic suat.
Veig una boirina gris que m'esborra l' horitzó, el tren enfila avall feixugament i pesat, la vegetació va desapareixen poc a poc.

La gent que puja o està dormida o es grollera, impersonal, crida...
El viatge es gris i monòton, tothom sembla portar maletes plenes de preocupacions, fan mala cara...
El viatge discorre ara entre edificis imponents i aviat entrem en els túnels , i quan arribo a l' estació una veu metàl·lica em recorda la meva parada . ( aprop d'unes oficines del carrer Aragó).

Ara soc al Metro, ple de gent, atapeït , on centenars d' ulls em miren absents i tristos , la propera parada marca la baixada al meu destí.

Estic arribant, però estic sol en un passadís immens que no acaba mai i que sembla portar a unes tenebres grises.

Ara, si ARA !, tanco els ulls, i obro els records
d' ahir ... i per un moment soc a tocar les estrelles amb els isards ....

... però tristament, avui es dijous !!

Avet_blau