Dimecres, 3:00 AM

Em desperto a mitja nit, badallo,
i al voltant, silenci,
ni rastre de vida,
vida urbana i sorolls asfàltics;
em ve al cap una melodia,
paranoia floydiana enmig del somni,
i la coherència, la deixo de banda,
cercant guspires a cegues...

L'Atlàntida, ara, no deu caure lluny,
i l'olimp es veu al cel nocturn...

Giro el cap, avui fa fred aquí tot sol,
els llençols encara esguarden l'aroma
de l'última nit de dissabte, que no torna,
malgrat que vulgui,
a ser la mateixa setmana rera setmana.

Els ulls es tanquen poc a poc,
els somnis reapareixen lentament...

Abandono altre cop la realitat,
quasi sense adonar-me'n ja he marxat,
no sé on aniré ni que m'esdevindrà,
i en quin precís moment, el despertador sonarà,
i el somni desapareixerà, violent, sense final.