Diguem si mai vindràs

Et buscava en mi molt de temps, no et vaig trobar, però si vaig trobar el teu contrari. No vaig poder acceptar la derrota, feta una puta merda et buscava i encara ho faig, però en ell, en ells, que al final sempre acaba malament.
De tu tot ets una gran bola de desil·lusions. Què he de saber jo? Sóc massa jove per emmerdar-me. Què tens que et necessito tant? Perquè sense tu no puc estar equilibrada? Perquè sense tu m'és impossible estar centrada i clara? Perquè sense tu m'enfonso? Sense tu no puc evitar tornar i tornar a trepitjar terreny perillós, tornar i tornar a recaure i recaure al monstre que em devora la ment, al que m'haig d'enfrontar amb pastilles i més pastilles.
Com et puc trobar en els altres, sinó et trobo en mi mateixa perquè no existeixes. No tinc dret a aspirar a tu i menys a tenir-te. I acabo amb por, por a recaure altre cop, por a què ell no senti el mateix, por a mi, por a tu: AMOR.
Diguem si mai vindràs.