Cercador
digue'm que m'estimas
Un relat de: ann*- Compartir:
Digue'm que m'estimes, que no hem deixaràs mai, que necessites els meus petons com jo necessito els teus.
Abraça'm, abraça'm ben fort, fins deixar-me sense aire, i sentir els teus braços a la meva cintura al mateix moment que ens donem un dolç i tendre petó.
Comentaris
-
digue'm que m'estimes...[Ofensiu]Cincdos | 15-05-2008 | Valoració: 10
aunque només sigui un somni.
:)
una forta abraçada. -
digues (o digues-me), però mai "digue'm"[Ofensiu]llamp! | 14-05-2008
En català, la segona persona de l'imperatiu del verb dir és: digues (no digue, ni diga, ni digam, ni diguem).
Això s'hauria d'escriure: "digues que m'estimes" / "digues-me que m'estimes" / "digues-m'ho". És semblant al cas del verb ser: "sigues així", p.ex.
"diguem" és la primera persona plural del subjuntiu del verb dir. És una paraula aguda, no com digues, que és plana.
Altres verbs com cantar (canta'm), cosir (cus-me), bufar (bufa'm), menjar (menja'm), fer (fes-me), estimar (estima'm), rebre (rep-me); tenen formes irregulars. Crec que és segons la terminació del verb en: -ar-, -er, -ir, -re (i suposo que hi haurà excepcions).
Atentament, llampec.
l´Autor
4 Relats
8 Comentaris
4534 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Em dicc anna, pels amics ann,nose, la meva vida no es gaire interesant,
l'unic que vui es expresar tot el que sento amb els textos que escriure en aquesta web,
i nose, tinc 15 anys i m'agrada mol escriure.
això em desfoga.