9.setembe.2007 si es amor el que sentim. MAI tindrà un final

Un relat de: ann*

Tot va començar una tarda calorosa d'estiu, on la Mònica estava assentada en la seva cadira davant l'ordinador.
Va obrir el "Messenger", i de cop la gent li va començar a parla,
No sap com s'ho va fer, però va obrir la pantalla d'en Carles, que era un amic que només es coneixien per el Messenger i gràcies a una amiga de la Mònica es van conèixer. Només s'havien vist per fotos i per webcam. Les seves conversacions no eren gaire llargues, però aquell dia algú diferent va passar entre ells dos.
La Mònica es va cada sorpresa, perquè en Carles la va parla, van estar hores i hores parlant, fins que un d'ells va dir per cadar i anar a fer una volta, i va ser Així llavors va ser quan van decidir veure's el dilluns dia 30 de Juliol.
Ella estava mol nerviosa, mai havia cadat amb un noi que només es coneixien del Messenger, i si era un noi com tots els altres? I si nomes anava a lo que tots els nois van ara avui dia?.

Totes aquestes preguntes recorrien per el seu cap, m'entres estava esperant en Carles a l'estació de bus, on havien cadat.
Al cap de cinc minuts que arribés la Mònica, es va senti un soroll de moto, ella es va gira i va veure com en Carles baixava de la moto sense dir res. El silenci que va haver en aquell espai va ser especial,
Cap dels dos va dir res, només en Carles va obrir el Sallent de la moto, on allà guardava el seu segon casco, del barça, li va donar a la Mònica i ella sense dir res, se'l va posa i va pujar a la moto.

Dels nervis que tenia, no parava de tremolar. En Carles va decidir parlar i de cop va parar la moto i li va preguntar a la Mònica si li faria res acompanyar-lo a fer unes fotocòpies del seu D.N.I.
Ella sense dir res, va fer un si amb el cap, i els dos es van dirigir a la botiga.
Primer va baixar la Mònica de la moto i tot segui va anar en Carles, que estava posa'n bé la moto per què estava al mitg del carrer, ell es va acostar a la botiga i va veure que no obrien fins les 17:00, i tot just eren les 16:30.
Van començar a parla una mica, van riure fins que els dos es van cadar en silenci i en Carles es va anar acosta'n a la Mònica, i cada cop més, fins que els seus llavis es van tocar.
Després d'aquell petó, tots els nervis que hi havia dins el cos de la Mònica es van anar calma'n.
Van passar tota la tarda junts, fen voltes amb la moto, riguen, van anar a berenar junts fins que va ser l'hora de despedir-se, ella havia de marxar amb l' autobús de les 7 i ell la va acompanyar fins allà.
Es van acomiadar amb un dolç petó i els dos es van gira i cadascú va tira cap el seu camí.
La Mònica quan va arribar a casa es va estira al llit i només pensava amb aquell noi, recordava tota la tarda que havien passat junts, però al cap d'una estona de pensar-hi es va començar a ralla.
Que havia passat dins el cos de la Mònica? Que havia sentit aquella tarda quan el dolç peto que es van fer casi li desfà els llavis de lo tendre que va ser? Pot ser que s'agi enamorat d'aquell noi on només l'havia vist un sol cop, amb una sola tarda d'estiu?
No ho ser, però el que ser de segur és que aquell sentiment cada copS'anava fen més gran amb el pas del temps, no només al petit cor de la Mònica sinó també al petit cor d'en Carles.
Des de aquell dia els dos parlaven, parlaven nit i dia, tarda i migdia, sempre s'enviaven sms i casi sempre un dels dos trucava a l'altre. Fins que un dia van torna a cadar, i així van estar tot l'estiu, els dos junts, avegades acompanyats d'amic i avegades sols. Però sempre s'ho passaven genial, un al costat de l'altre, riguen, enfadant-se, i ella algun cop plorant a les nits perquè el trobava a faltar.
Fins que un dia, exactament el 8 de setembre, en Carles va convidar a la Mònica a casa seva, ell i tots els seus amics anaven allà a dormir, però abans van anar a fer una festa a la platja. Van balla, van veure, van fumar, van riure…
Ella estava amb ell, ell estava amb ella, els dos estaven junts. En Carles va crida a la Mònica, i ella si va tira a sobre, ell mol serio li va dir que l'acompanyes que havien de parlar. Ella es va començar a ficar nerviosa. Aquells nervis que tens quan estàs amb la persona que més t'ha donat en aquest món, amb la persona que més carinyo t'ha donat, en fi, amb la persona que més has estimat.
Es van assentar els dos a unes roques que hi havia allà, estaven allunyats una mica de tota la gen que hi havia a la festa, en Carles va mirar a la Mònica als ulls i li va dir:
- hem costa dir-te el que et diré ara però… Mònica vos sortir amb mi?-
A ella se li van posa els ulls brillants i una resposta mol clara va sortir de la seva boca:
- SI Carles.
I els dos es van fondre amb un dolç i suau petó com el del primer dia. Els dos van acabar de passar una nit fantàstica.
Aquell dia va ser inoblidable , una nit estrellada d'una matinada d'un
9 de setembre del 2007.
Des de aquell dia, ja hauran passat 9 mesos, nou mesos del seu primer peto, de la seva primera trobada i de les seves primeres mirades.
Un dia que pels dos va significar moltíssim. Un dia per no oblidar i per sempre RECORDAR.


Jordy*ann

Comentaris

  • Cincdos | 28-03-2008 | Valoració: 10

    una gran història cybernètica.

    petons
    vagi bé

  • bonic:)[Ofensiu]
    Bernat J | 27-03-2008


    Ho deixes tant clar que la història és teva que potser no cal ni que canviis els noms dels protagonistes. Monica i Carles, Anna i Jordi... Ve a ser el mateix, no?

    En fi, m'ha agradat molt, em recorda a una història que vaig tenir precisament quan tenia la teva edat.

    Gràcies per explicar a RC històries tant personals, avui dia hi ha molt poca gent que ho faci...

    Això si, llàstima de les faltes d'ortografia!

    Una abraçada i benvinguda nova relataire!


    julià.

l´Autor

Foto de perfil de ann*

ann*

4 Relats

8 Comentaris

4516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Em dicc anna, pels amics ann,
nose, la meva vida no es gaire interesant,
l'unic que vui es expresar tot el que sento amb els textos que escriure en aquesta web,
i nose, tinc 15 anys i m'agrada mol escriure.
això em desfoga.