Dignitat de vida

Un relat de: Marc Freixas
Quan la paraula assumeix tota la tendresa, possiblement llavors
sigui més factible creure que tot és plenitud dins del poema.
La vida no té límits en la bellesa…
almenys el record és perdurable en el temps i en cada vers.
I ja sabem
que la realitat d’aquest ritme volgut, precís i constant
no és cap mirall que trenqui vidres amb sang
a la pell de qui no té sensibilitat
alhora de dir i fer la llibertat enmig de tanta guerra inútil.
Cossos de rostres malferits
alenteixen el seu pas cap a l’infern
perquè ja saben que no hi ha sortida capaç
que faci bategar els seus cors empobrits.
Només la paraula assumeix tanta tendresa
de qui no sap on serà el seu destí…
només el desig de fer camins per arribar a trobar la dignitat.
Certament
la vida no té límits en la bellesa, i almenys el record
és perdurable en el temps i en cada vers.
Encara queden masses estàtues de ferro,
antics règims a la memòria que cal esborrar…
els mapes d’avui
no poden permetre les atrocitats de l’ahir.

Comentaris

  • poesia per lluitar[Ofensiu]
    Xunxi | 18-06-2011 | Valoració: 10

    es un privilegi poder donar forma poètica a les nostres preocupacions, mancances, esperances, no deixis de fer-ho

  • tens tota la raó: les paraules ens salven![Ofensiu]
    teresa serramia | 03-04-2011

    La guerra, l'odi, les incomprensions, la destrucció, el caos!!, heus ací l'home. Ara estem al bàndol de les víctimes, ara estem al bàndol dels botxins: heus ací l'home!
    Déu ni dó el teu relat..., treu foc, i llàgrimes, i ens despulla de la nostra màscara d'innocents... Ai l'home!...tot ell és pura incongruència, t'ho dic jo que alguna cosa he après en tots els meus anys...Vaja "sermó", eh?, perdona!!, m'enfilo i no hi ha qui em pari...Moltes gràcies per aturar-te un poquet a comentar-me. Rep tot el meu amor..., fins aviat!! (Ai que vinc!!)

  • profunda reflexió[Ofensiu]
    joandemataro | 31-03-2011 | Valoració: 10

    feta amb uns versos amb un estil especial i original, et felicito
    i t'agraeixo el teu comentari al meu poema marc
    rep una abraçada des del maresme
    joan

  • Ens queda la PARAULA[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 30-03-2011 | Valoració: 10

    Com molt bé dius, la vida no té límits en la bellesa i la paraula aplega tot un ventail de termes que l'escriptor pot emprar per a crear una vida en plenitud.
    Parles de guerres, rostres malferits, cors empobrits, estatues de ferro i règims opressors que cal enderrocar. Però hi ha esperança en el món.
    Crec que era Blas de Otera qui deia:
    Ens ho podran arrabassar tot,
    ens queda la PARAULA.

  • Parlant amb la bellesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2011 | Valoració: 10

    Hola Marc: Parlant amb la bellesa, utilitzant-la amb la paraula escrita fas que la lectura sigui tendresa. No deixes de tocar temes punyents d'actualitat però tens raó amb la força de la bellesa en la paraula per continuar endavant, sempre endavant. Gran, gran poesia. Els dos primers versos són meravellosos, no sols pel que diuen sinó per com ho diuen. Un plaer de nou llegir-te; un plaer de nou per les teves reflexions tan poètiques. Una abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.