Diari d'una metgessa a urgències

Son les tres de la matinada i s'ha acabat el meu torn .
Deixo als meus companys encara enfeinats amb tota aquella pobre gent .
Gent de tots els colors : nens,vells,no tan vells…
Alguns tenen dolor físic , altres només volen consol , que algú els escolti… També hi son els espabilats, que després d'una bona dosis de coca volen un sedant per poder passar la nit …..
Un nen tot encés que plora amb raó , donçs està a 39 ºC , una velleta que ha caigut i crec que té el nas trencat ; mes lluny , dormint , "El Pepito", un desgraciat que s'estira una estona al banc de la sala d'espera i després marxa al seu refugi .
Al fons veig a aquella dona plorant perque el seu marit ha fet de les seves …
No es la primera vegada .Sembla que la noia del costat , una colombiana ,l'està consolant

Pujo les escales arrosegant aquests pobres peus cansats de tantes anades i tornades , sempre pel mateix espai carregat de malalts .
Tinc sort : mai s'han inflat .
Vaig al WC i em miro davant del mirall.
Trobo que el pijama em queda bastant bé , m'afavoreix .El blanc es un color que decididament m'agrada i a més El Pepito m´ha dit ."guapaaa".
No sé com encara tinc ganes de fer rises perque tinc un "careto"…
Em rento les dents i m'en vaig a dormir .
Dic dormir per dir alguna cosa perque el so de les ambulàncies que arriben es difícil de silenciar
No ens cuiden gaire a nosaltres : aquests llençols s'han tornat tan prims com el paper de fumar i la manta ,concretament aquesta , té el anagrama de RENFE .
No vull pensar d'on ha sortit ….
Apa , es neta , donçs a dormir …..
Penjo el fonendo i m'envolto amb "la favorita" :"La Renfe" (dic la favorita perque es la més gruixuda i malgrat es rebutjada per tots, es la més calenta)
La calefacció no funciona pero ja estem acostumats , es questió" d'agafar per una estona" la manta del company que encara no ha pujat …..
Acluco el ulls i repasso aquest dia tan intens , ple d'esforços a vegades inútils i a vegades tan estimulants .

Encara no he tingut temps per mi
I per a que el vull?
La meva vida es aquesta
Em fa vergonya reconèixer-ho pero es així: tinc una vocació autèntica
M'apasiona el que faig
Encara recordo quan vaig triar aquesta professió tan sacrificada .
M'en recordo perfectament .
El primer dia de classe , aquell vell professor ens va dir :"Fiquin vostés en un paper per qué han triat Medicina" , i jo , una estudiant bastant eixerida vaig escriure : "Vull ser útil i curar malalts"