Dialectes

i ple de tendresa. Un poema que et deix amb un somriure innocent als llavis.

Molts besets

Anna

Del millor que he llegit mai des que la sílvia em va introduir al món dels relataires.
És tan sentit, i tan ben narrat, amb precisió, amb les paraules justes per a definir, que van deixant poc a poc una sensació global que quan l'acabes penses: "se surt, se surt, sí! És genial".
Crec que ara el tornaré a rellegir. Veig que és del 2004, l'he vist arran que l'editora el destacava.
Quina grata sorpresa, de debò. Absolutament acurat amb les emocions, han d'estar orgulloses que les dibuixis així.
Simplement tendre i genial.
Aleix.

i al mateix temps despres una nostàlgia que m'ha fet llegir-lo un parell de vegades. M'he deixat dur per aquetrs dolsos records que es troben dins del cor. D'una infantesa on el temps no tenia mesura i els nostres somnis els realitzavem a diari mentre jugavem.
Una melanconia d'un temps viscut però no perdut mai.
Ara faré una cosa que no sol fer mai, et convid a llegir el meu poema "Tentol".
Una forta aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca a un poeta de paraules senzilles i precioses.
Josep

...és un dels més preciosos que he llegit mai.
On ets? Ens fas falta a la nostra plana. Em fas falta a mi.

També jo parlo un dialecte maca. Parlo o xerro el mallorqui que és un dialecte del català no del castellà (de l'español) com ensenyaven quan era jove a l'escola alguns professors.

A mi també m'agrada molt!! No sé el què és, però el fa especial, com molts dels poemes i relats que trobem en aquesta web...
La nostàlgia, la lleugeresa amb que escrius... No ho sé, noi!
M'agrada!!!
aNNNa.

És preciós! Delicat, tendre, sincer...

M'ha fet recordar coses, un munt, no les podria destriar, però gràcies!

Thalassa

M'entrendisc davant aquest poema (com em passa sovint), i em recorda la meua infantesa.
Diria unes paraules més acurades però no me'n surten. M'encanta com has pres el poema, com vas comprendre aquells moments, com has triat les paraules i els significats. :)

Rubén

Sergi, és fantàstic aquest poema. L'únic que repeteixes dues vegades "sabates", potser podries utilitzar una altra paraula la segona vegada. Però està molt bé i m'ha fet recordar instants d'infantesa.