Dia del Ram

DIA DEL RAM

-Ens han dit que ve cap aquí. Exclama Caifàs.
-És veritat, està a prop de Betfagé i Betania. Respon un dels emissaris enviat a espiar-lo.
-No creieu que pel camí podria tenir un...diguem-ho...accident? Demana Anàs.
-No crec que pugi ser possible senyor, està rodejat de gent que l'aclama. No podem fer que la guàrdia l'agafi així, Jesús és un gran rabí i va acompanyat de Llàtzer. El poble sens tiraria al damunt. Respon acotant el cap l'altre emissari que és el capità de la guàrdia del Sanedrí.
-Així que hem de fer, deixar-nos trepitjar per un home que fa jocs de mans amb el vi, els pans i peixos i que fa creure a la gent que ressuscita els morts? Crida Caifàs tot posant-se dret i colpejant amb el peu una gerra d'aigua que rodola pel terra humitejant la formosa catifa persa de la sala.
-Crec que ara no és el moment, quan hagi passat aquest dia el poble es calmarà i llavors serà la nostra. Contesta Anàs.
-Els romans ja em van avisar fa uns dies, els zelotes estan en guàrdia i atacaran quan Jesús digui que és el Messies i els cridi a la lluita per la llibertat del poble jueu. L'emperador em va enviar una missiva ven clara. "Tinc dues legions a Cesarea i si hi ha aldarulls arrasaré Jerusalem" Creieu que mereix aquesta ciutat que per un sol home sigui arrasada? Demana Caifàs acostant-se quasi cara a cara amb Anàs.
-I si és el vertader Messies, senyor? Li demana en veu baixa sense mirar-li els ulls.
-No crec que el Messies faci tanta comèdia per venir al món a governar i a guiar-nos. Els seus poders seran colpidors, no hi haurà cap dubte, els nostres enemics cauran al terra al seu pas, com va passar amb Moisés a la fugida d'Egipte o quan va caure Jericó. Acaba exclamant alçant la veu i acostant-se a la finestra per veure a les afores de la ciutat una multitud que s'acosta.
-Maleït el dia en que el vaig agafar per deixeble. Tenia una cosa especial que el podia haver fet el meu successor, però no té carisma de governant, és tant sols un pobre xarlatà i per haver-me menyspreat, tan sols per això, ha de morir...
Des de el carrer es pot veure a Caifàs i als demés mirant per les finestres que donen a la muralla i que estan al costat per a on venen Jesús, Llàtzer i els seus deixebles i amics. La multitud tot alçant branques de palmera i branques de llorer els rodeja i clama que els salvi de l'esclavitud tan de romans com de la seus propis líders religiosos. A dalt d'un pollí i envoltat pels seus deixebles Jesús tan sols somriu i entra a la ciutat per la porta Daurada i continua cap el recinte del temple per la Porta de Salomó. La gent segueix cridant el seu nom i entre ells el zelotes fan seguir el nom de Messies que en pocs moments ressona a tot el recinte. Els guàrdies del temple entren en acció i fan enrere a la multitud. Jesús baixa del pollí i acompanyat dels seus deixebles comença a pujar per les escales. Per un moment s'atura per mirar, a l'altre banda de les muralles de la ciutat, una muntanya que s'alça com el crani d'un home mort, el Gòlgota. El seu semblant per un moment, com una ombra passatgera, s'entristeix, però la seva serenor torna altre cop per seguir el que ha de fer...un camí sense retorn.