Déu

Un relat de: sants78

Ploro, volent ser Déu,
volent no existir,
fent parlar al món
i fent callar-me a mi mateix
amb uns dits fets de totxanes
i de morals,
i de creenes.
Són els meus braços cadenes
i reixes els meus ulls.
El meu cervell pensa
i el meu cor bombeja
exercits de martells que destruiràn el meu cos,
la meva presó.
Per fer-me lliure.
Cremo i les meves cadenes volen
endutes pel vent,
tenyint de gris els cels,
fent plorar als núbols
i fent tremolar als vents,
doncs ja no sabràn cap a on girar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

468892 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]