Deu sorpreses

Un relat de: aurora239

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Ens acabàvem de conèixer al funeral d'un amic comú -en Tomàs- mort d'accident, el vaig veure molt afectat, malgrat el seu aspecte d'home dur però de mirada dolça. En sortir de la cerimònia, on sembla que no hi havia cap conegut seu, va demanar si algú sabia d'una pensió o hotel on passar la nit, ja que era de fora i no tenia tren fins l'endemà.
En contra del meu costum, el vaig convidar a venir a casa sense haver-lo analitzat exhaustivament abans. Va insistir que, a canvi, compraria una mica de sopar i me'l cuinaria.
La primera sorpresa va ser que es va comportar tan educadament, que no em va fer ni una sola insinuació en tot el vespre. Vaig ser jo qui a l'hora d'anar a dormir vaig dir: "M'agradaria que passar la nit amb tu". Em va mirar amb aquells ullets blaus, em va agafar la mà i es va deixar conduir fins l'habitació. Allí, drets, sense dir res i molt lentament, ens vam despullar l'un a l'altre; li vaig tornar agafar la mà vam anar a la dutxa, després ens vam eixugar l'un a l'altre i novament de la mà, el vaig portar al meu llit. Era la primera vegada que veia algú que no es comportava nerviosament en aquestes circumstàncies.
La segona va ser que al llit no pesava. Semblava realment ingràvid. El podia agafar per la cintura o les espatlles i desplaçar-lo més amunt per poder-li mirar tot el tors o més avall perquè em fregués els pits a cada embranzida sense fer el més mínim esforç. Em vaig fixar en els seus braços, era una musculació d'esportista. Vaig recordar que era company d'escalada del pobre Tomàs, un esport de força i precisió, on els moviments sobtats no hi tenen cabuda.
La tercera el seu llenguatge: em deia "preciosa", "bonica", "suau", "dolceta", "m'agrades", però no bajanades com "amor meu", com si pogués ser l'amor d'algú que he conegut el mateix dia. Quants homes he conegut que al llit no saben xerrar? Expressava el que anava sentint amb lèxic gairebé acadèmic: "Que bonics trobo els teus pits", "M'agrada agafar-te per les natges", "T'està bé com et frega el meu penis?", "Que dolç que és penetrar-te lentament"; mai cap paraula remotament vulgar. Segurament si era amic d'una persona tan sensible com en Tomàs, el primer tenor de la meva coral, també ho havia de ser ell.
La quarta la lentitud. Es bellugava dins meu poc a poc, sense accelerar ni quan el notava més excitat, més aviat al contrari, frenava i començava una altra sèrie de moviments. No, als vint i pocs anys que tenia, quasi tots els nois a la més mínima que s'exciten comencen amb les batzegades.
La cinquena, que endevinava el que jo volia. Quan vaig girar lleument els malucs, va interpretar que em volia posar damunt d'ell, em va agafar amb les mans fortes i va aconseguir que ens tombéssim sense perdre la penetració. Quan, en aquesta nova posició vaig encongir les cames, va interpretar una vegada més el que volia i va seure damunt del llit, restant jo asseguda sobre les seves cuixes, i em va abraçar, augmentant lentament la força just fins el meu primer moment crític. Semblava que fos jo qui duia la iniciativa, però puc assegurar que era indirectament, mitjançant la seva percepció del meu voler.
La sisena, quan vaig tenir el primer orgasme. Me'l va fer durar, o repetir, com mai ningú abans. Asseguda a les seves cuixes em va estrènyer més fort i quan li va semblar que ja se m'acabava, em va començar a fer botar, em va besar, o mossegar lleugerament el coll i ja hi vaig tornar a ser. I quan aquesta segona vegada s'acabava, no sé com, em vaig trobar estesa al llit sota d'ell que em penetrava sense sacsejades però amb una força indescriptible.
La setena, que després de tornar-me boja i fer-me xisclar de gust com mai, va sortir i em va dir si m'aniria bé relaxar-me una estona per continuar més endavant. Aleshores va sortir, em fa fer posar bocaterrosa al llit i va començar un massatge quasi esportiu, que amb els minuts es va convertir --quan ja m'havia posat panxa enlaire- en la cosa més suau i excitant que us pugueu imaginar. Aleshores vaig parlar com ell no hagués gosat: "Folla'm una altra vegada, ja! Ho necessito ara mateix!"
La vuitena va ser que ara eren uns moviment petits i força ràpids, molt diferents a la primera vegada que m'havia penetrat. Moviments tan constants com els d'una locomotora però absolutament suaus. I no sé com se n'adonava però cada vegada que estava a punt de tenir un nou orgasme, canviava i m'ho allargava encara més. Cinc minuts, deu, un quart d'hora, no sé. Molt. I m'anava dient que em relaxés, que no fes cap força i aleshores es va elevar, em va aixecar pel cul i mentre ell restava quiet, era el meu cos que impulsat pels seus braços forts anava fent els moviments.
La novena, quan ja no podia més. Ho va notar, em va tornar a posar sobre el llit i em va dir: "Hi anirem els dos junts, i procuraré donar-te el màxim plaer". I me'l va donar. Es va separar de mi i la seva mà dreta va adreçar-se al lloc més sensible de tots. Aleshores va baixar tot el cos, deixant el braç atrapat entre els nostres ventres. El dit anava fent cercles a la velocitat i pressió adequades. I tot va esclatar, sols puc descriure que quan ja pensava que no ho podia resistir més, vaig notar que es buidava dins meu i l'esclat addicional de plaer gairebé em fa perdre l'esma i el sentit.
La desena va ser quan em va dir: "Potser no t'ho creuràs, però ets la segona persona amb qui ho he fet, fins ara, només m'havia ficat al llit amb en Tomàs"
No sé pas si creure'm-ho.

Comentaris

  • dona...[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 11-10-2005

    10 n'hi do!

    És, també, autobiogràfic? en aquest cas... caram, amb el colega d'en Tomàs!
    Aquest m'ha agradat molt més. el considero més ben acabat. Homogeni, seguit, amb el mateix ritme constant... molt bé. M'ha agradat bastant més.
    I també curiosa l'escena final, que no t'esperes, ja que amb el decàleg pràcticament dones per acabat el relat. I apareix la sorpresa.

    Bé, seguiré llegint-te..

    Marc.

  • Quina meravella[Ofensiu]
    Carme Dangla | 16-09-2005 | Valoració: 10

    I com és pot fer per trobar un home així?

  • Llibre | 14-09-2005

    Caram, tu! Quines coses que et trobes, quan vas a un funeral!

    Hehehe...

    Trobo que la descripció gairebé acurada que ens has fet de la sessió de sexe entre els personatges de la teva narració està ben trobada. Minuciosa, però sense cansar.

    Suposo que això es deu a que enumeres 10 sorpreses, i la manera d'anar tallant, d'anar passant d'una a l'altra, fa que la lectora no perdi la noció general del relat i es deixi endur per la situació que s'hi viu.

    I per altra banda: molt bo, el final. De veritat que m'ha agradat. No tenia ni idea d'on ens duries, i m'ha sorprés.

    Fins la propera,

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de aurora239

aurora239

4 Relats

18 Comentaris

7785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Sóc de l'any 80 però em veig molt adulta.
Visc sola des de fa quatre anys, lluny de la famíla que em va fer fora de casa per discrepàncies amb el meu independentisme.
Vaig anar a una Facultat on gairebé tots eren homes. Ara que he acabat el doctorat hi treballo de becària d'investigació.
Sóc apassionada en l'amistat, encara que els que només són coneguts em creuen freda.
Les meves hores lliures les acabo d'omplir amb la cultura: la universal i las del País. No parlo precisament de la subvencionada per les institucions.
Tinc aficions: La ciència ficció, les matemàtiques, els escacs, la música clàssica, tocar la flauta travessera, l'arquitectura gòtica i romànica, la lingüística, fer excursions nocturnes sola o en parella.
M'agraden els homes tendres, pacients i a ser possible, més joves que jo.

Em podeu escriure a aurora1980@gmail.com