Destí manipulat

Converses repletes de sentiments que manipulaven la meva ment i el meu cor fins portar-me a la mes pura convicció que la felicitat existeix; converses plenes de no res que m'omplien de tant el cor.. que em portaven a la llibertat de ma ànima i a saber-me teva, a creure alguna cosa tan incerta com l'amistat sempre per mi desitjada..
Donant-me en cada paraula la confiança i la fe en tot allò no tàctil que hi ha en mi, creant il·lusions i permetent-me ser jo mateixa, permetent-me ser la llibertat en cada paraula que em prenies de l'ànima amb delicadesa, delicadesa que com un lladre ple d'ira em robaves amb força el cor, tan dolç però tant cruel..
Tu, amb cada pensament em vas ensenyar la veritat de l'existència de la puresa..
Gràcies a tu els instants eren més piadosos amb mi, et vas convertir en una necessitat, sempre tan desitjosa de la teva arribada, sempre intentant sentir-me tant pròxima a tu..
Perquè tu vas ser qui va desencadenar la màgia en mi nit rere nit, aprofitant cada instant, alleujant les meves preocupacions i atrapant els espectres que en mi hi residien, tu vas convertir la negra foscor en una tènue claror, però mai claror completa perquè la resposta està en cadascun de nosaltres, i no en els demés, això es el que tu m'ha ensenyat, mai ho oblidaré..
Però la lluna es va convertir en la nostra aliada, va ser el nostre enllaç i la nostra excusa, va ser la unió dels nostres cors, cosa inacceptable per a mi.
El que em donaves era immens però cor i ment no es corresponen i poc a poc vaig tornar amb el meus fantasmes creient-me així més feliç, portant-te dins, ocult de mi mateixa, evitant el teu record i creient en la realitat que amb tu havia aconseguit oblidar, per això vaig marxar..
La força de la distància m'obligava a veure de nou un raig de llum de realitat, i tot perquè m'havies eclipsat, sense cursar mirades, només triant bé les paraules, les més perfectes i adients, trobant el numero secret del meu armat cor mai envaït per ningú fins llavors...
Bé, realitat i somnis es van creuar de manera equivocada i així, amb la meva decisió es va trencar tot allò creat fins llavors; i avui ploro, ploro llàgrimes de dolor i felicitat a la vegada, si més no t'he aconseguit..
M'he fet amb tu i t'has convertit amb una propietat meva, avui som el resultat de l'amor que hi ha en Lluna; però no tinc allò que hi va ser i pel que mentre escric aquestes paraules estic anhelan tornar al passat.
És trist però ja no podré recuperar tot allò perquè he comés un error, en algun lloc m'he equivocat i no se on ni tan sols se dir-te si he canviat o si ho porto dins, si no ha marxat però ho oculto per por a que els canvis em portin a una situació pitjor.. i jo se que m'acceptaries, que a tu t'agrada però ha fugit de la realitat, ja no ho sabem tractar, ja no em se dominar, i tot per la Lluna d'aquell temps que fins avui hem adorat, per una lluna que m'estic plantejant si odiar..
Però tinc tan clar que mai dominaré la veritat que em sento atrapada pel destí, pel pas dels instants i per la realitat...
Si, la realitat, tot es culpa de la realitat, però el que no sabem es que som nosaltres qui l'hem guiat, o al menys, jo no ho sé...