Condemnada a morir

Crits que ofeguen el teu cor encongint-lo amb força, grans crits que t'esglaien, que et semblen milers de vidres clavant-se per cada racó del teu cos, creant talls que descobreixen la teva ràbia, són talls que trossegen el teu cos deixant veure la crua carn que oculta dus, avui es descobreix com ahir no va passar, carn morta, un cos sanguejant capaç d'excitar al mateix dimoni que continua acorralant- te amb els crits de plaer que això i aporta.

I tu, deixes que ragin les negres sangs que portes dins des d'aquests ulls encesos, gotes que t'enceguen, que t'obliguen a viure l'infern.

T'agrada torturar-te, destroçar-te clavar-te mil punyalades per fer-te sentir la més sagrenta tortura, i t'estimes l'odi amb tot l'odi que la mort et dona, odies l'amor com aquell qui a inventat l'odi, ell et guia, t'acosta al patiment.

Plena de morats, marques imborrables, inocultables que amb gust t'has provocat, buscant una esfereïdora mort, la mort més bèstia!

I desitges la foscor dels inferns, i no la deixaràs de perseguir, la persegueixes com la gota de pluja que busca morir ràpidament al terra per reunir-se amb aquelles tan envejades per ella, però en arribar-hi ja es un cadàver més, ja es un germà del terrorífic mon de la insensibilitat.
Hi ha marques, marques que et delaten, que descobreixen els brutals cops que et dediques per donar-te el millor dels plaers..

Només vols morir: cremar-te sent provada pel foc, notar com encén el teu cos amb un deliri desconegut.

Tu ets la teva assassina, fugitiva del teu bé, perseguidora del mal, lladre de tot dolor, amenaçadora de la teva pau interior...

No vols deixar de sentir el mal, et vicies a ell, es la solució més fàcil, t'agrada submergir-te entre espines enverinades amb les que fer el ritual de la ràbia cada trista nit de la teva mort, cada segon en que el mal existeix en tu, cada instant ell t'acompanya, unint-vos fins a ser un sol, mor perquè vols!

Mira't, dones fàstic, et maltractes amb gust, observa el teu reflex, gaudeixes patint veritat? A que sap el patiment? Com sona? Es suau? Dolç?

La mort t'enxampa per fi, vas morint poc a poc, a punt d'explotar, però és el que vols, el que saps que hi ha… Perquè t'ho has cregut tot, creies estar-te consumint i ara ho estàs vivint, destinada a patir, condemnada a morir…