Aleteig de papallones, passes humanes

Manca en mi la fe i les ganes d'existir, m'enamoro de les possibilitats que vagues per la meva ment, deambulen creant un ambient tens però ferm en la seva creença, sento els instants humits per la pluja fina que aquesta nit també ha mullat records plasmats en fulls que abans deixaven anar una dolça olor a fresa, que avui deixen anar el flaire de la tristesa, fulls mullats que han difuminat el dibuix de cada lletra amb el contacte en les gotes d'aquest regal del cel.

I es que ells, els instants, van fonent lentament i amb gràcia cadascun dels desitjos que mantenien en forma els somriures interiors de la meva persona, una vida repleta de sensacions que semblaven regalar les pròpies claus de la felicitat; una vida que dissimulava fidelment la mentida fent creïble qualsevol patètica conclusió.

Com avancen les papallones en cadascun dels seus aletejos, jo ho faig amb les meves passes, cada contacte amb el terra, una veritat descoberta, si es que hi ha veritats possibles...

Caminant, he descobert una vida falsa on les possibilitats són pura fantasia, on les carícies dolen per la insistència més hipòcrita. És un món que crea esperances, i les trenca, un món que crea il·lusions, pura màgia en les nostres ments, i les trenca, és el món de les promeses prohibides però fetes, sense por ninguna; el mon de la farsa.

Un món bonic per als aliats de la mentida, enganyats avui, confosos demà i escarmentats quan el temps decideixi fer notar entre la seva immensitat, la presència de la malèvola veritat; un món real per als investigadors d'una vida enemiga.

Vida que castiga mentre nosaltres continuem fingint la innocència que vam perdre en el mateix moment en que l'últim aleteig de la primera papallona es pronunciava.
Tantes decepcions com tendres papallones que han abandonat el seu vol...
Cada aleteig, un abandó, noves descobertes, i per tant: noves decepcions.
Cada gota de pluja deforma les paraules a la seva mida..
Però, el millor de tot:
Cada tempesta deteriora encara més els records, els castiga i en fa d'ells trossets de nosaltres que aviat es perdran entre la foscor de l'oblit..