Despertar

M'he despertat amb la sensació que en passa alguna d'estranya, no sé ben bé què. Tot de sobte m'adono que no veig les coses com se suposa que són. Puc distingir les parets de l'habitació, però són lletges i plenes de brutícia, no hi ha ni rastre dels meus quadres que tant m'agraden. Darrere la finestra ja no hi veig la vall amarada dels colors de la tardor, hi ha només una paret llòbrega i grisa. Què deu haver passat? Vaig anar a dormir després d'haver quedat tercer a la gran cursa d'ahir al vespre, gràcies a la meva gran habilitat a l'hora d'orientar-me per l'hipercircuit. I tot semblava normal. Potser en Ramon en sap alguna cosa... Ep, Ramon! Collons, no el puc localitzar. Què collons passa, aquí? Noto una sensació estranya, com de mullena, i una mena d'olor molt desagradable que no havia sentit mai. I també un rau-rau de la gola a la panxa completament inèdit. Ni puc localitzar ningú ni trobo l'holoconsola, i això ja es comença a fer avorrit. Que vull estar preparat per a la propera cursa! Que serà d'aquí a... Rediantre, ni tan sols sé l'hora. Potser hauré de sortir al porxo a prendre l'aire...

El robot escombriare el va trobar fet miques al fons del forat dels elevadors. Ningú no va trobar cap explicació al fet que, per primera vegada en cent anys, hagués fallat de sobte un xip central humà de tal manera que colapsessin tots els sistemes associats.