Despertar amb un somni

Estic sola casa, sola a la inquietud dels meus pensaments. Sóc incapaç de llevar-me del llit. Em sento presa en uns llençols que per la nit, m'aboquen a la calidesa. Noto que comença el dia, em vull moure, vull treure les cames i sortir d'un bot. Baixar les escales ràpidament, com cada dia, i buscar el despertar del matí amb la frescor que em provoca calfreds.

Percebo que durant uns instants la meva ment es quedarà ferma, en blanc, experimentant la pau i la solitud d'un matí. Sense preocupar-se absolutament de res, somiant. Recorrent tots els meus sentiments, fregant-los i recordant los. Tocant cada una de les parts que commemoren la meva felicitat.

Amb aquesta calma, aquesta satisfacció, m'és innegable deixar de somriure. Destapo les meves dents i deixo anar un dolç sospir. Els ulls se m'impregnen, i fortament els tanco, abandono una llàgrima, que cau, que banya les meves galtes i em crema els llavis, deixant d'existir.

I en aquest "cel" , m'adormo plàcidament. Somiant. Acariciant horitzons. Vivint d'il·lusions. Recordant oblits i fent-los meus. Enamorant-me de nou. Tornant a néixer.

Una vida sense despertar. Una mort sense néixer. Records sense existència. Futurs sense presents. Mai els entenc i no crec arribar a entendre-ho mai. Tenen un significat ocult, que nosaltres desconeixem. Els somnis t'interpreten però mai sabrem interpretar els somnis.

El sol del migdia em desvetlla. La ment es desperta i torno a la realitat. No se si estic al meu llit o al riu on feia segons em banyava, però desgraciadament veig gairebé sense obrir els ulls, la tauleta de nit. Em moc bruscament intentant tornar a adormir-me. Dono dues o tres voltes buscant el meu somni. Em tapo i destapo varies vegades seguides. Però no hi ha manera. Fins i tot els cabells em molesten i els ulls ja són oberts. Estic suada i la boca està enganxosa. Tinc calor. Busco una goma i em recullo els cabells rossos que en cauen a la cara. Intento incorporar-me sense forces, és inútil, estic cansada. Badallo. M'allibero del llençols. Em vull moure, trec les cames i surto d'un bot. Baixo les escales ràpidament, com cada dia, i busco el despertar del matí amb la frescor que em provoca calfreds.