Desig de serps

Tot va passar com el dia d'abans. En Lluís, el seu home va arribar al llit amb desitjos que no podien esperar. Es va despullar de seguida. S'acostà fins la Laura que no dormia.

Li tocava els pits, l'esquena, li acaronava la llarga caballera fosca. Ell li va treure la poca roba que duïa i ella va tornar a sentir el mateix rebuig, el mateix fàstic. Va probar de treurese'l del damunt, però ell, vinga i vinga, va continuar la feina, encés com una foguera.

La Laura va dessitgar amb fermesa tornar-se serp, escurço, cobra, o pitò , per clavar-li el seu verí mortal i desprès empassar-se'l. Encara no li havia perdonat que l'hagués ofés el dia abans insultant-la, que li hagués dit amb menyspreu que era una frígida, quan ella no va atendre el seu deler.

L'home va continuar l'abraçant el cos de la dona, bru i sinuós que no el volia que el refusava. La tenia atrapada totalment, havia aconseguit tancar-la dins la seva presó de braços.

-Lluís, si et plau. Vols deixar-me¡ (amb energia). Que no veus que no en tinc ganes.

La seva atracció va ser més forta encara, erecte li cubria el cos, volia penetrar-la sense poder i ella cada cop es tancava més.

En Lluís va mirar de ser mes suau. Li va llepar els seus pits de nina, primer l'un desprès l'altre, el cap s'anava acostant fins l'entrecuix, va mirar d'obrir-li les cames, un altre cop, però ella s'hi resistí.

L'home va començar a perdre la paciència.

-Com ahir? Que et passa? No vols cardar avui tampoc? Pot ser t'ho fas amb un altre? Deu ser això, oi?. Deu ser això. Ets una puta¡ Li va clavar una seca que s'escoltà dins la tarda. La va sacsejar fins que va perdre l'equilibri, va caure a sobre la calaixera amb un terrabestall que va trencar els vidres del mirall que van caure a terra fent punxes irregulars.

La va aixecar, sense manies. La Laura va reeixir alliberar-s'en de la opressió brutal de l'home. El veia capaç de forçar-la- El va mirar amb el mes profund dels seus odis. Tots dos respiraven amb agitació. En Lluís hi va tornar, ella va poder fugir. Va correr atrapar-la i quant la va tenir de cara aconseguí reternir-la. Ella va agafar un cristall trencat per probar de defensar-se. L'home d'un cop de mà el va llençar fins que va rebotir a la pared. Ella li clavà les dents amb ràbia al braç, fins que el va fer sagnar, fins que el va fer cridar. En Lluís, s'en va anar al bany per posar-se una vena a la ferida, però tornà de seguida.

No va trobar la Laura. On s'havia ficat?. La va cridar tres o quatre vegades. La va cercar per tot el pis. No responia. Va tornar a entrar la cambra. Quan obrí la porta una serp enorme era al llit. No va tenir temps ni de fugir, ni de cridar horroritzat. El rèptil obria ja la seva boca com de caiman. Primer el va atacar directe a la jugular amb una mosegada amb verí mortal.. Desprès va començar a englotir-lo, poc a poc, fins que el cos va desaparèixer a dins seu. Quan els peus van entrar dins tot s'havia esvaït.

Van trocar al timbre de la porta. Era un veí que va baixar espantat. Des de el seu pis li va semblar sentir crits o una baralla. Ningu va contestar. Va pujar a casa seva i va trucar als mossos. Quan van arribar van decidir reventar la porta desprès d'escoltar les seves explicacions. No van trobar a ningú. La casa era buida. Tant sols van veure un habitatge endreçat, el bany amb venes per terra, però, i quan van entrar a l'habitació van veure una serp colosal de la qual fugiren tots aterrits.