Cercador
desesperada!
Un relat de: CapdelinTu,
desesperada,
que de vegades
cremaries el món
i només et cremes
a tu, de ràbia...
Tu,
que portes perfum
de flors verinoses
en els teus cabells d'algues,
que amagues llàgrimes
rere ulleres fosques...
Tu,
que tanques portes,
et despulles sense llum
i busques aliments
sota muntanyes de fulles
mortes...
Tu,
que no saps veure en la nit
les invisibles línies
dels pètals
i no saps a quin déu
has d'oferir la nuesa d'or
de la teva ànima...
Aprofita el darrer llamp
de la nit
per il·luminar el teu món
per estrenar encara
i espera,
sosegada,
que verdegi
la primavera
en el teu cos
... guardada..
Comentaris
-
mmm[Ofensiu]Pluja | 18-10-2005
Sí, em quedo amb aquests versos.
Tu,desesperada,que de vegadescremaries el móni només et cremesa tu, de ràbia...
No ho sé, la idea m'ha recordat a una cançó d'Habeas Corpus: La rabia y los sueños
Un petonet! -
és...[Ofensiu]silvia_peratallada | 15-10-2005
ràbia, amor, ànims, o què!??!?!
sigui el que sigui, m'ha agradat,com sempre...
aixx, què avorrida sóc!!!jejeje
mercès per l'abraçada (i mil)...però me'n quedo dos, de moment, va bé?!
muaksss
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306061 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )