Desencantada

Un relat de: Maat_7

Impotència, frustració,
mirar uns ulls que apunten a una altra direcció…

Que et donin la plenitud màxima,
i ser incapaç de retornar aquesta sensació màgica…

Amor a una banda…
una il·lusió esborrada…

Una ferida que mai podrà cicatritzar,
pols oposats que no aconsegueixen estar lligats…

Un somni que em va fer despertar…
una realitat que m'ha tret les ganes de somniar…

Una malaltia sense cura,
una lluita en batalla perduda…

Donar-ho tot per un amor que s'ha pansit…
un amor que batega dins meu i no puc fer sortir…

Que condueixi cap a un camí,
però que aquest no pugui conduir a mi…

Com un miratge al que no puc arribar,
unes aigües per les quals mai podré nedar…

Boja, perquè no m'estima tant com podria…
Boja, pel nen que estimo i estimaré tota la vida…
amb bogeria.

Comentaris

  • Plenitud d'estimar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-05-2024 | Valoració: 10

    Un poema profund i que va directe des del teu cor al teu amor que tens en el cor. M'ha ressaltat que estimes tota la vida. T'he posat que m'ha agradat, perquè és així.
    Si has tingut 841 lectures i "zero" comentaris, m'ha estranyat, des de l'any 2008.
    Enhorabona i una abraçada en la distància.

    Cordialment.

    Perla de vellut.

l´Autor

Foto de perfil de Maat_7

Maat_7

6 Relats

11 Comentaris

5853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89