Cercador

Llista categories

Desembre

Un relat de: AVERROIS

DESEMBRE
(La Neu)

Planeja l'ombra lànguida, cansada

per les blancors amuntegades

gris en el cel, blanc a la terra,

l'aire gelat

tan sols es commou.

Els rierols transparents com dagues

retallen com artèries sense sang

la pell blanca de la trista muntanya

que es consola sense poder plorar.

De les parpelles obertes dels núvols

les llàgrimes van dansant tremoloses

caient buscant la frescor blanca

transformant-se sense claror, en estrelles.

El seu bes suau, generós, humit

silenciós acoblament d'universos

dona consol als turmentats esperits.

La vida és viva, vivint-la,

i l'arbre està quiet veient-t'ho.

Comentaris

Afegir comentari

Preciós..[Ofensiu]
apolo2010 | 20-03-2008 | Valoració: 10

Tot comença i tot s'acaba. Hi som. Ens perdem i ens tornem a trobar, amb tothom, sols, desconsolats, solitaris, ... i el paisatge blanc sempre ens ho recorda, que dura és la vida, no saps què tens... quina sort tens... desagraït..

El violí sona lent, i el violinista tremola de fred a la porta del metro. Els dits morats surten dels forats dels seus guants de llana trencats.

Desembre d'amor i pau, polvorons i llars de foc.
...[Ofensiu]
bufanúvols | 25-12-2007 | Valoració: 10
"La vida és viva, vivint-la,
i l'arbre està quiet veient-t'ho."

El desembre ens du la pau.

l´Autor

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >