Cercador
Desarrelats
Un relat de: sants78Desarrelats,
perdent el contacte amb la terra
i els nostres peus s’han d’acostumar al ciment
que creix, com una taca d’oli
que embruta el terra, la mar
i fins i tot el cel.
Ens han robat les ombres
i posen peatges als nostres pulmons
que es queixen
amb una tos constant.
Els que han perdut el nord ens perden
però els gegants amb peus de fang
acaben caient.
perdent el contacte amb la terra
i els nostres peus s’han d’acostumar al ciment
que creix, com una taca d’oli
que embruta el terra, la mar
i fins i tot el cel.
Ens han robat les ombres
i posen peatges als nostres pulmons
que es queixen
amb una tos constant.
Els que han perdut el nord ens perden
però els gegants amb peus de fang
acaben caient.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488041 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal