demà em despertaré cantant

cantant i feliç, com ha de ser :P!
una persona com tu no es pot permetre estar trist!
Petonets!!!

Crec en aquestes petites senyals que donen significats nous a les coses.
Hi ha dies que malgrat tenir una predisposició per intentar gaudir de cada segon, el cap s'omple de tristesa, dubtes i cabòries.
No es pot evitar, som vulnerables i sensibles.
Però tenim la capacitat d'eixir com un solet i expandir-nos en un somriure obert i lluminós.
Demà em despertaré cantant, jo també ho crec.
Potser es torçarà el dia, però si no sóc capaç d'adreçar-lo, ho intentaré l'endemà.

Som la barreja de tantes coses, però en saps treure la força amagada que ens fa anar endavant.

Ara que ho dius, de petita menjava molta sopa de lletres, no m'ho havia plantejat. No podia evitar formar paraules al voltant del plat.

Un petó molt gran i fins aviat!

descrius molt bé els sentiments que es desvetllen dins d'un mateix, contradint-se moltes vegades, que desorienten i ens sacsegen.

M'agrada molt qual a la fi del poema dius:

demà em despertaré cantant.
A mi m'agrada MOLT cantar, em treu les males vibracions. un petó molt dolç. Capdelín.