Del fons

Un relat de: AVERROIS

He vist tantes parets blanques,
pintades macabres de vermell,
amb cossos plens amb taques,
que al final fan podrir la pell.
M'he amagat a dintre meu,
oblidant coses que fan mal,
he caminat, quiet cada peu,
volent buscar el temps real.
Amb el foc entranyes endins,
i per fora sentint tan de fred,
envoltat de grossos coixins,
no podent anar a cap indret.
La dolça música m'ha alçat,
fronteres enllà, a un altre mar,
amb gent coneguda he somiat,
tot per al final trist despertar,
trobant-me mullat per dins,
per fora el cos tan sec i vell,
aixecant-me molts matins,
amb humitat dins del cervell.
Molestant-me per no res,
i desprès sentint-me estrany,
doncs no ha sigut fet exprés,
tan sols es un gran engany.






Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370443 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!