Deixo la feina

Un relat de: Bolet

Temps per a mi, no suporto les companyes de feina, no suporto el temps perdut en una cosa sense sentit i una feina que no em dóna prou diners. He fet feina d'alguna cosa que era el que volia. Només vaig necessitar una tarda més per pensar-m'ho, sóc d'idees fixes i faig una vida de present. Cal que me'n vagi d'aquesta merda, cal deixar tot allò, aquell món no està fet per mi, he de pensar en la carrera he de tornar a dedicar tardes a jugar a la consola o anar de compres, vull viure per mi mateix altre cop. Decideixo fer tard a la feina, vull que la jefa s'adoni que avui alguna cosa nova es trobarà. Me'n vaig de casa sense dir-los res a mons pares, per variar ells mai no compten en les meves decisions, mai no demano consells, mai no els explico les meves coses. Vaig cap a l'agència rumiant la manera de dir-li que me'n vaig. Tant se val, no he de donar explicacions a ningú, arribo a l'agència i m'obre el lehendakari com li deien:
-Deixo la feina -dic amb fermesa quan arribo al despatx de la meva encarregada.
-Molt bé, anem a fer la carta de comiat -em diu sense sorprendre's gens ni mica.
Escric els mots que em dicta, la nostra relació mercantil finalitza tot just quan faig una signatura amb les mans tremoloses i la felicitat dins el meu cos. Aquesta feina m'ha servit per madurar i per agafar experiència en una tasca que no havia fet mai, però aquí s'acaba el puto telemàrqueting. Que se'n cerquin algú altre!

Amb l'orgull que em caracteritza i la mirada fixa en la porta, travesso el passadís d'una agència que probablement no torni a trepitjar mai més. Faig el recorregut de tornada a casa com havia fet tants cops en aquests darrers dos mesos. Em sap greu no haver pogut expressar mai l'odi que li tinc a les companyes, elles suposo que faran el mateix vers les persones que odiïn. Arribo a casa i em truca l'única persona que tenia ganes d'escoltar, ella també ha tingut un mal dia; ens consolem tots dos com podem i ens fonem en una conversa que donarà inici a un canvi en la meva vida.

Comentaris

  • Decissions[Ofensiu]
    TITÀNIA | 22-04-2007

    Hola!

    M'ha agradat molt el teu escrit. M'he sentit completament identificada. Jo vaig fer el mateix fa uns mesos. Una de les pitjors sensacions de la meva vida és la d'estar en una feina monòtona i aburrida, on ningú et dóna cap oportunitat de demostrar el que saps fer, i la gent et va rebaixan fins que o prens una decissió o te'ls acabes creient. I quan per fi ho fas et sents lliure, descansat, notes l'aire, la llum, i el món fins i tot sembla un lloc millor i ple de noves oportunitats.

    Petonets

  • sucdetaronja | 21-04-2007

    m'alegre que hages deixat la feina si no estaves agust. has provat una cosa nova, i si no t'agrada doncs fora i au. ara a estudiar, eh!!


    un bes de taronja!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: