Deixa'm oblidar-te...

Es tristament bonic, tens el gran poder de saber convertir en bellesa encara que doni llastima. En aquest relat dones realment una sensacio de tristor total, barrejat x altres sntiments negatius, k com jo no se escriure que sento, doncs no tel's puc escriure xD.

M'ha agradat, m'he identificat...

uaLa no paro d dir el mateix en tot...I si t'escric una canço? be, pel proxim relat potser...xD

l'amor l'amor...
La qüestió no és oblidar sinó fer que aquest record amarg es converteixi en un record dolç i d'anyoprança...
Tots hem hagut de passar per aquí, la cara negativa que té l'amor però tot i així encara que sembli que no arribarà un dia que quan pensis en aquesta persona que t'ha marcat tant no et farà mal, sinó que la recordaràs com una experiència enriquidora, que t'ha ensenyat.
I bueno doncs a esperar que arribi una altre persona que ompli aquest buit que tens!
El poema m'ha agradat!

...que porto una estona llegint-te trobo que escrius molt bé. Potser perquè m'he sentit identificada o perquè has trobat les paraules exactes per emocionar, trobo que aquest relat en concret, és perciós.
Una abraçada, et seguiré llegint.

Bdjer

Ei nokia! feia temps q n et llegia...
m'agradat molt, i m'he sentit identificada, i se'm fa dificil olvidar...
un petó