Cercador
deformitat congènita
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Ell
cruixia els ossos de les mans
i l'insultava.
Ella
escrivia en una llibreta
tots els insults.
Un dia la va insultar
amb ulls, fetge, saliva, fel,
ungles i orina.
Ella no sabia
com s'escrivia allò
i amb pintallavis tacà
l'estigma.
El seu fill
utilitza ara aquesta llibreta
per a pintar-hi casetes.
La mestra li diu
que les seves casetes
són molt raretes,
no tenen finestres
... ni sol.
Comentaris
-
Violència camuflada[Ofensiu]Xanxaneta | 22-11-2005
És la que presenta el teu poema, que si no es llegeix més d'una vegada pot enrredar.
El títol ens fa pensar en algun tipus de malaltia del naixement. Primer m'ha semblat que l'home estava malalt, el cruixir de mans m'ha confós. Però després ho he entès tot, ell era un maltractador i un bon dia li va fer massa mal i ara el seu fill no dibuixa casetes, dibuixa presons.
Una bona manera de parlar de la violència de gènere. Toca la fibra sensible! -
AtzaVaRa | 24-10-2005
Res més a dir que:
IMPRESSIONANT!!
Quin final més impactant!!
AtzaVaRa
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303775 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )