Cercador
Declaració i silencis
Un relat de: sants78Acaronar-te dolçament
i que els silencis ho diguin tot.
Que parlin, que no callin!
Vull sentir la teva pell,
quan em respons.
I els teus ulls
i els teus somriures
són les meves ales.
Vull volar,
creuar els blaus
sent negre.
Vull besar-te
i que la meva llengua mori
com una onada a la teva platja.
Creixer i morir lliure
com un animal salvatge,
però menjant de la teva mà.
Vull esclatar en una rialla
i que els teus riures
siguin els meus ecos.
Vull no dir-te res.
Vull que ho sapigues tot.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
496971 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal