DECISIONS

És diumenge a la tarda. A la finestra pot contemplar com els núvols ballen un vals. Quan era petita li encantava mirar els núvols i fer allò que fan tots els nens i no tan nens, imaginar-se objectes que al cap d’uns segons es desfan com si fossin flocs de neu a ple estiu. S’hi podria passar minuts i fins i tot hores contemplant la pel.lícula que li ofereix el cel. Mai ha tingut gaires habilitats socials. Té amics a la feina, al poble però no és una persona que diguessim gaire agradable al tracte. Quan la gent la coneix pensa que és molt seca, esquerpa i poc sociable. Tot i això és molt amiga dels seus amics i sap guardar tots els secrets que una persona li pugui explicar. De sobte comencen a caure unes gotes enormes, fredes i els llamps fan acte de presència al cel que està contemplant. “Un, dos, tres, quatre”- conta. i sí se sent un tro que li fa posar la pell de gallina. La tempesta és més a prop del que sembla. Sempre li han agradat les tempestes i aquestes de primavera són les millors perquè duren poc però ajuden a netejar no només els carrers sinó també l’interior de les persones. Baixa la mirada cap a la Rambla. No corre ni una ànima i pensa que potser podria sortir a donar un vol. Busca l’abric més gruixut que té a l’armari que està fet un desastre. “Dimarts faré neteja” es diu mirant tota la roba que està posada com un manyoc de cabells encabida a l’únic armari passable que té a casa seva. Surt al carrer i el fred i la pluja li glacen les pestanyes. Comença a caminar a poc a poc com si els peus estessin congelats i el seu cervell hagués de fer un esforç a cada passa que fa. Ha de prendre la decisió més important de la seva vida i no sap com fer-ho. Si ho fa avui, que plou, decidirà una cosa i si ho fa demà, que ha de fer bon temps, serà una altra cosa. La oferta és interessant però això comportaria haver de canviar de residència, de feina, d’amics, en definitiva començar una nova vida lluny d’aquí, d’on sempre ha pertangut. La tempesta ha acabat i la pluja ha deixat uns bassals enormes que si portés botes d’aigua faria com quan era petita, els saltaria fent força i mullaria tothom que passés pel costat. Però no té 5 anys, ja en té 40 i la vida li ha passat com un llamp. “Demà decidiré” pensa mentre torna a casa veient com comença a caure la nit.