De vegades perds el què més vols

Un relat de: Zermoduz
Havia compartit estones meravelloses amb ell. Li encantava, sempre havia estat així i segurament així seria fins al dia de la seva mort. Cada matí, només llevar-se, ja pensava en ell, en la seva olor, el seu tacte, tota la seva essència que, en determinats minuts del dia, li aportaven una dosi considerable de plaer. Desprès de treure’s les lleganyes dels ulls s’entregava íntegrament a ell, compartint una estona de relax tot encenent una cigarreta, la primera del dia. Però mai s’acabava fumant aquella cigarreta, l’encenia, només, per sentir l’olor, per fer aquella estona una mica més agradable, tenint en compte que fumar sempre havia estat una altra de les seves passions. Aquella estona de tranquil·litat es feia més intensa quan els seus llavis entraven en contacte amb el seu cos, fort, amb aquella olor especial que tant li agradava. Al cap d’una estona, llegia el diari al seu costat. Un matí, però, les coses no van sortir com ella volia. Mentre estava gaudint de tot el que ell li oferia, va rebre una trucada. Era força estrany que algú la truqués tant de matí, per això va agafar el telèfon amb certa impaciència. La conversa es va allargar massa, tot i que ella no podia oblidar que, en aquell moment, voldria estar fent una altra cosa. Sabia que l’havia deixat abandonat, ni que només fos per uns minuts, però odiava deixar-lo de banda de bon matí. Odiava que algú li espatllés aquell preuat moment. Al cap de deu minuts va penjar el telèfon. Va tornar a la taula, ell encara hi era, però no va tardar massa en adonar-se que alguna cosa anava malament. Havia tardat massa, tant que el seu estimat cafè s’havia refredat. Havia perdut part d’aquell olor que tant li agradava, el seu cos ja no era el mateix i la temperatura havia disminuït tant que ja havia perdut la gràcia. Potser sí que n’estava fent un gra massa, però si una cosa odiava era llençar el cafè fregadora avall.

www.edurnezermoduz.blogspot.com

Comentaris

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 22-09-2011 | Valoració: 10

    ...aquest relat. Un final imprevist amb molta imaginació.Felicitats!
    Benvinguda a relats.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: