Cercador
"de vegades les vegades fan vegades"
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
de vegades
sembla que hi ha coses que no canvien mai
amb el pas dels anys que ens porta el temps
la fotografia d'una parella fent-se un petó
en algún paisatge de la terra, per exemple,
és una imatge d'un instant que passa sovint desaparcebut,
però que gràcies a la tecnologia, resta intacte en el record de nosaltres mateixos
sota de cada vers
hi reposa l'ànima d'algú que sent com el crida la inspiració,
i això també queda
amb el pas dels anys que ens porta aquest nostre temps
i l'ànima d'algú cridat per la inspiració, va dir :
"de vegades les vegades fan vegades"
Comentaris
-
Noi, estic llegint un altre Marc![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 29-10-2005 | Valoració: 10
Ei, abans m'agradaven, eh? Però hi ha hagut alguna evolució entre els versos que t'havia llegit i aquests, que encara trobo més elaborats! Aquest en particular és una prosa poètica (ja n'havia llegit altres, de teves) i la trobo d'una amenitat i, alhora, profunditat molt remarcable.
A més, l'estil sembla molt més natural amb, per exemple, en el cas d'aquest poema, la "quotidianitat" sòbria que fa somriure de l'expressió del títol relligada amb el poema-prosa poètica que ens brindes a continuació.
Felicitats de debò, Marc! Segueix així i molta, molta força!!!!
Vicenç -
ambre | 25-10-2005 | Valoració: 10
Fantàstic, crec que has sabut combinar la claredad del missatge amb un punt de melàngia que corba l'arc, llença la fletxa i aquí el tenim ... Un poema que arriba amb força.
-
De vegades...[Ofensiu]brideshead | 25-10-2005
la inspiració permet crear bocinets d'un mateix tan esplèndids com aquest... M'agrada la senzillesa amb la que has abordat aquestes paraules. El fet de fer-se un petó, o d'escriure un vers farcit de pensaments, i poder-ho deixar escrit per al record de sempre més.... és meravellós.
Molt bé, Marc.... una vegada més!
Molts petons per a tu i força inspiració!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872206 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.