De mur en mur

Aviat farà trenta anys, el país estava constrenyit contra un mur que semblava molt sòlid, los Principios Fundamentales del Movimiento Nacional, una mena de Constitució pels qui defensaven que era del tot lícit, que en nom del poble, un grup de famílies s'enriquissin fins a l'exageració; hi havia un perill clar d'enfrontament entre el poder i el poble, i únicament un home l'Adolfo Suarez, de fonda formació franquista va saber trobar el desllorigador d'aquell mal pas; això si, oido el Consejo de Estado, que com els moderns consultius, tenia com a funció principal , col·locar als amics d'uns i altres, i com a secundària, assessorar al Govern; lògicament el Consejo va dir que li semblava que no [ els hi anava el lloc de treball en la decisió ], però el Govern, de fet clarament l'Adolfo Suarez, va fer el que calia fer; legalitzar els Partits, fins i tot el Comunista, que seria poc desprès, Eurocomunista, i ben aviat Partit Comunista del Nen Jesús, i actualment un poti-poti del tot increïble; els que es declaren hereus dels grans contaminadors, ens diuen alhora que defensaran el medi ambient.

Avui el país torna a trobar-se contra un mur que sembla molt sòlid, la Constitución de 1978, curiosament defensada aferrissadament pels mateixos que varen posar tota mena de pals a les rodes, perquè - escassa com és - no arribes a néixer; aleshores no se'n varen sortir, però durant aquests anys, han evitat que creixi, així que tenim un text que com els famosos Principios Fundamentales del Movimiento, no permet a la immensa majoria del poble, que pugui respirar a ple pulmó; i la major de les desgracies, no s'albira un Adolfo Suarez, com en aquells moments; només es veuen cares torbes, a un costat a i a l'altre, només persones a les que en un regim d'elecció directa, mai, mai, mai , ningú escolliria com a representants polítics; m'estalvio de posar noms, perquè imagino que en aquesta tasca, tots tenim una llarga llista, oi ?

Catalunya està en fase de revisió i proposta a las Cortes Españolas, del seu Estatut, uns defensen, com el Consell Consultiu, que continuem en aquesta situació de respiració a mig gas
- nosaltres, el poble - , i únicament una minoria, defensa que com a mínim demanen allò que ens fa falta, i que siguin, si cal, las Cortes Españolas, les que facin servir les eines de podar ; en tot cas, mes aviat que tard, la pressió esdevindrà insuportable i aleshores de ben segur, que en evitació de mals majors, caurà - com el mur de Berlín - no algun tros del mur, sinó clarament la Constitució tota, podria ser que fins i tot, l'anomenat sistema de govern, la Monarquia, que mai hem pogut qüestionar, fos aleshores qüestionada, i no està lluny en la raó, pensar que no sigui renovada com a model desitjable pel nou estat.

Més enllà de les constants al·lusions al poble, fora bo, perquè tots volem evitar mals majors, que els polítics, de casa nostra, i del regne d'espanya , escoltessin justament la veu dels que diuen defensar, i deixessin de marejar la perdiu, amb qüestions semàntiques; si som una nació, doncs això, anomenar-nos nació, i altrament si som una reserva d'explotació i anihilament, doncs també que ho diguin els papers, i que els uns comencin a preparar - una vegada més . als seus casaques blaves, que els altres, ben aviat trobarem al nostre Cavall Boig.

En qualsevol cas, la pilota a Madrid, a Espanya, que us sembla ?

mora.a@guimera.info