DE LES BALANCES FISCALS , AL ‘VAE VICTIS’.

Es parla molt de les ‘balances fiscals’ entre totes les Autonomies del REINO DE ESPAÑA, serà bo recordar en primer lloc que és una BALANÇA :

|| 1. Instrument que serveix per a pesar, compost d'una palanca mòbil sobre un eix vertical i que al cap de cada un de sos dos braços duu un plat per posar a un els pesos i a l'altre la cosa que han de pesar

Feta aquesta lectura caldrà constatar que el sistema al REINO DE ESPAÑA no ha estat MAI igual per a totes les Autonomies, ja que n’hi ha que tenen l’anomena’t CONCIERTO, sistema que consisteix en el pagament d’un percentatge determinat sobre allò que es produeix en aquell territori, com exemple : el percentatge és un 10% i la producció és 100, el REINO DE ESPAÑA rebrà 10, si augmenta fins a 175, rebrà 17,5, i si disminueix fins a 60, l’import serà de 6. Aquest pagament únic inclou les despeses de tot ordre del REINO DE ESPAÑA.

La resta de Comunitats reben els trossets d’un pastis que en gran mesura es dilapida en les ‘politiques generals’ , com per exemple, els aeroports sense avions, els trens sense viatgers, les autopistes sense vehicles ,... quina finalitat presumptament es facilitar la corrupció. Aquí l’exemple és encara dolorosament més senzill, el REINO DE ESPAÑA manté un percentatge fix dels ingressos, i reparteix la resta entre les Comunitats amb criteris de clientelisme polític, i en aplicació de les clàssiques dèries de les elits politiques.



La solució fàcil és la de generalitzar el sistema de CONCIERTO a totes les Comunitats, i permetre a les que així ho desitgin reincorporar-se / integrar-se, o al REINO DE ESPAÑA, o a una Comunitat Autònoma si hi ha acord entre ambdós parts.

Personalment tinc associat el mot balança a l’expressió llatina ‘Vae victis’ que significa «Ai, dels vençuts!», i la imatge en aquest cas del CAMARADA Cristóbal Ricardo Montoro Romero (Cambil, Jaén, 28 de julio de 1950), posant el peu damunt d’un dels plats per desequilibrar la balança en el SEU PARTICULAR BENEFICI.