De cop...

Mxesca, Mxesqueta, Mxescona,…

M'he llegit les teves poesies i aquesta és la que m'agrada més. Potser és la que entenc millor, perquè jo soc un tio bastant "simple" i reconec que la poesia de vegades em costa d'entendre. Però que consti que ho intento, eh?, ho intento.
Quin preciós poema d'amor i d'esperança! Positiu i universal.
Trobo que el subjecte d'"existeixes" és ampli i personal. Possiblement sigui una parella, si, però també pot ser el mar. O la música. O un fill. O qualsevol passió que faci adonar-te un bon dia que realment TU existeixes. Una passió. Valentia per buscar-la i sort per trobar-la. La que et desitjo.

Ostres! Jo vaig tenir una temporadeta en què em delectava escrivint poemes curts. I continuen sent una de les meves preferències, però... hehehheee... tu em guanyes! (la veritat és que darrerament practico poc els poemes breus).

Aquest nou poema que et llegeixo m'agrada per la imatge que desperta amb ben poques paraules. Si més no, la imatge que jo he rebut: un despertar després d'haver compartit el son amb la persona... estimada?, desitjada?... i comprovar en obrir els ulls que el son no ha estat un somni, perquè aquesta persona encara és al nostre costat. I aleshores comença de veritat l'aventura.

Fins aviat!

LLIBRE