Bàsicament

Un relat de: Mxesca

Bàsicament,
em dedic a llepar-te
per si un dia em dius que m'estimes,
Jo m'ho voldré creure, a més a més.
Ja ho sé, que l'amor és efímer,
que les desigualtats no són sanes,
ni els rols,
ni els conformismes.
Però retorn sempre a l'acció,
perquè la vida no fa més que rodar
i ara ja no era jo,
no t'ho pensis!
ara som tot impuls,
només pens en el present
i demà tornaré a ser la que es llepa.

Comentaris

  • Llibre | 27-08-2005

    Del que t'he llegit fins ara, aquest potser és el poema que no em fa tant el pes. Però em sap greu confessar que no sé ben bé per què. No sé quin és el motiu pel qual no m'impregno d'ell, com m'ha passat amb els altres.

    Només una pregunteta: no entenc el canvi de persona del verb "llepar". En el segon vers escrius em dedic a llepar-te, i en el darrer trobem i demà tornaré a ser la que es llepa.

    És a dir: primer la veu poètica "llepa" a algú altre, i després indica que tornarà a ser la que es "llepa" (suposo que les ferides). Però no acabo d'entendre aquest canvi.

    Vinga! Vaig a llegir-te el darrer poema que tens publicat.

    Fins ara!

    LLIBRE

l´Autor

Mxesca

11 Relats

15 Comentaris

12246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
La maté porque era mía